No sé si a vosaltres us passa el mateix. Veient els anuncis de la tele m’adono de la quantitat de persones –homes i dones– que anuncien coses amb una bata blanca. El seu rostre aparenta ser el d’un venedor a domicili de productes de la llar. La seva bata blanca fa veure, o almenys ho intenta, que donen una sensació de credibilitat, de coneixement del que es parla, de persona experimentada en allò que diu. Ja se sap que una cosa és el que s’aparenta i altra molt diferent el que representen i, més encara, allò que realment fan creure.
Una persona amb bata blanca et diu que científicament està demostrat que el detergent X és el millor per a les rentadores. Una altra parla de la nostra boca i amb expressió mel·líflua ens diu a la cara que som uns bruts i que ens cauran les dents, no per ser mentiders –potser ells sí– sinó perquè no sabem aprofitar els poders del dentrífic Y. Una altra parla de la caiguda del cabell, altres de l’avantatge químic dels pneumàtics, uns tercers radicalitzen el missatge dient que les formigues ens faran caure la casa si no utilitzem l’esprai que les mata ben mortes. Veient tots aquets missatges a mi em queda sempre cara de babau. Imagino a qui em parla tal com seria sense bata blanca i un dubte total m’embarga. ¿Per què han d’adoptar aquest uniforme genèric per donar més garantia de validesa al missatge? ¿Ens creurem algun dia a un doctor de veritat, amb bata blanca, recomanant un tractament després de tants missatges falsos i negatius?
Tot requereix un procés. Primer es veu una imatge, després es mira, el tercer pas és posar atenció en ella per veure el que surt i el que no, arribant així a la situació de percepció com a primer pas per a l’enteniment. Finalment ve la decisió, personal i intransferible, de seguir allò que tu mateix creus i no el que et diuen, simplement perquè l’interlocutor porta una bata blanca que li dóna un semblant d’autoritat en la matèria, que no té.
En periodisme sabem molt bé diferenciar el procés de qualsevol notícia o persona. No ets mai el que creus, tampoc el que diuen de tu, només és allò que diuen en secret i no ho manifesten. Aparentar, representar, ser.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
