«Esteu escoltant Ràdio Andorra, la ràdio nacional d’Andorra». Amb aquesta frase de Manuel Sansa, va néixer l’1 de gener del 1991 l’emissora radiofònica de titularitat pública. La primera emissió va fer-se coincidir amb les campanades del nou any. D’aquesta forma Ràdio Andorra posava fi a molts anys de silenci informatiu en els estudis de l’antiga Sud Radio, a la Casa Felipó de la capital. La plantilla estava integrada per una trentena de treballadors.
Després dels aiguats del 1982 es va crear la necessitat que el Principat d’Andorra disposés de mitjans públics al servei de la societat per informar-la, formar-la i entretenir-la, com postulen els estatuts d’aquest servei públic essencial. Aleshores es va constituir l’Entitat Nacional Andorrana de Radiodifusió, una primera estructura jurídica que evolucionaria fins a l’actual RTVA.
Aquell mateix mes de gener també s’iniciava, en període de prova, l’emissió de la televisió andorrana que començaria regularment la seva programació, el 4 de desembre del 1995 per la nit. El primer espai va consistir en un programa informatiu que va comptar amb missatges de personatges polítics destacats com ara l’aleshores cap de Govern, Marc Forné, del Síndic, Josep Dalleres i del president de l’Organisme de Ràdio i Televisió d’Andorra, ORTA, Enric Dolsa.
El dia següent les emissions regulars es van estrenar amb les edicions migdia i vespre de l’Informatiu. El primer va ser conduit pel periodista, Ramon Font. Els caps de setmana s’emetia un resum setmanal. La graella televisiva es va anar ampliant mica en mica amb la incorporació dels esports, concursos o programes especials.
Al 1997 es fa el trasllat d’RNA a les actuals instal·lacions de la Baixada del Molí de la capital
Professionals / El que va ser el seu director durant 20 anys, Enric Castellet, recorda els esforços tan importants que es van fer per tirar endavant Andorra Televisió amb «un període de control i de fortes pressions». Uns esforços que considera que avui en dia són «la mínima expressió del que es va fer». Castellet va ser el màxim responsable de la corporació entre els anys 1995 i 2005, i del 2008 fins al 2010. Entre el 2005 i el 2008, Gualbert Osorio va ocupar aquest càrrec provinent de Ràdio Valira. Osorio se sent satisfet del seu pas pels mitjans públics en el que va fer possible la combinació de programes informatius amb altres de caràcter més lúdic. Però subratlla especialment haver pogut buscar «la pau i la tranquil·litat» en una etapa certament convulsa entre la plantilla. El reduït pressupost actual de l’ens suposa que «ara la programació sigui més informativa que lúdica», assegura.
Després de la seva retirada, el 2008, Castellet torna a ocupar la direcció general, però aquest cop només per dos anys fins que el Partit Socialdemòcrata guanya les eleccions generals i es nomenat Jordi Marticella. Un nou canvi polític, el 2012, propicia el relleu i, en aquest cas, el càrrec serà per Francesc Robert que ostentarà la responsabilitat fins al 2014 quan va ser rellevat per Xavier Mujal, el seu director general actual.
Testimonis
Molts van ser els professionals que van fer possible posar en marxa el nou projecte, com ara, Noemí Rodríguez, Sílvia Mestre, Sònia Matute o Òscar Armengol. Els caps de setmana estaven reservats per a presentadora, Pati Molné que durant 17 anys va treballar en l’ens públic, primer a la ràdio i després a la televisió.
Molné recorda quan Castellet li va comunicar pràcticament d’un dia per l’altre que començava a fer TV. «Tenien molt pocs recursos i mitjans però alhora moltes ganes i molta empenta per tirar endavant el projecte». A tot això cal afegir que «en aquell moment no ho havia cultura de televisió a Andorra» i si bé la gent no tenia inconvenient en parlar per a la ràdio, en canvi «era molt reticent a sortir per la petita pantalla».
Els primers informatius es van encabir bàsicament de notícies locals amb «algunes pinzellades d’informacions a nivell internacional». El teletext era «una de les fonts que permetrien omplir els continguts», tenint en compte que «no existia internet i no disposaven d’agències de notícies».
Noemí Rodríguez va ser també una de les pioneres d’ATV, en la tasca de productora del serveis informatius. La periodista descriu la seva percepció sobre el naixement del canal televisiu, «era com una joguina que fins a data d’avui no ha estat capaç de donar el servei que el Principat necessita, ni ha sabut tenir el poder d’integració i cohesió social».
Tot i així, els mitjans públics continuen sent un referent per informar-se del que passa a Andorra per a molts ciutadans. I per molts anys, companys!
