- Un centenar de persones participen al congrés de Puigcerdà
EL PERIÒDIC
PUIGCERDÀ
El Pirineu ha pres importància arqueològica després que els últims anys s’hagin descobert tot de petits jaciments prehistòrics a tota la zona del Cadí i també a la vall del Madriu, aquí a Andorra. El cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat, Ramon Ten, ha dit que «la importància d’aquests jaciments prehistòrics rau en el fet que mai s’havien trobat a tanta alçada». Aquesta serà una de les novetats més importants que es tractarà al XV Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà (CIAP), en el qual participen un centenar d’arqueòlegs i que enguany la Generalitat ha convertit en el Congrés Nacional de Catalunya.
La XV edició del Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, que se celebra des d’aquest dijous i fins diumenge, està dedicat a la transició entre l’edat de bronze final i l’edat de ferro. Ten ha manifestat que s’ha dedicat a aquesta època ja que s’han posat al descobert nombrosos jaciments en els dos vessants de la franja transpirinenca.
El president de l’Institut d’Estudis Ceretans (IEC), Tomàs Torrent, ha manifestat que el Col·loqui és una trobada de científics que permet presentar els últims treballs i descobriments sobre l’època que va del bronze final fins a l’edat del ferro.
En el marc del Congrés es retrà un petit homenatge a Salvador Torrent, expresident del IEC i fundador del CIAP; a l’arqueòleg i cofundador del CIAP, Miquel Cura; a l’arxiver i historiador, Sebastià Bosom; i a l’arqueòleg Josep de la Vega.
Ten ha explicat que la Cerdanya té la Corona de Bolvir, un dels jaciments importants dins del Pirineu de l’època prehistòrica i que va tenir continuïtat posterior. En relació als petits assentaments del Pirineu, afirma Ten, «les característiques són estructures petites, de poca ocupació i que devien deixar els pobladors tot passant pel territori».
El CIAP està organitzat per l’Institut d’Estudis Ceretans amb la col·laboració del Museu Cerdà, del Groupe de Recherchers Archéologiques et Historiques de Cerdagne i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
