Si el món es un lloc bigar- rat per tot arreu, dins d’Internet ho és encara més. La llibertat de parlar amb una pantalla comporta, per un altra banda, la posterior esclavitud de ser servidor de tot allò que en determinats moments i gràcies a la moderna tecnologia pot arribar absolutament a tothom, i fer una versió diferent del mateix fet. Manifestant la meva admiració per aquest avenç que posa la informació a l’abast de tothom, sempre he manifestat el meu temor per la subjectivitat que poden portar molt missatges, i més encara les informacions. Si els que escrivim diàriament tenim un codi que marca el que ha de ser la nostra ètica, això no passa amb les informacions anònimes –o no– que surten via Internet, que gaudeix d’una manca de control considero que exagerada. ¿És un mal menor, això, davant dels avantatges que aporta? Deixo la resposta a la consideració del lector.

Sí que tinc clar que les noves tecnologies ens apropen més a la cultura, però no ens fan ser mes cultes, cosa que no deixa de ser un contrasentit. La confusió cultural que provoca és més que evident, com també la pèrdua del estil literari i, fins i tot, de matar la bona escriptura.

Però considerem que el problema més important no és aquest, sinó un altre de caràcter més particular i que es fa universal. A través d’Internet i emparat en l’anonimat, la majoria de vegades, ningú no es capaç de renunciar sincerament a un plaer que ha conegut. I penso que pocs plaers són més dolços que aquells que acaricien el nucli de la naturalesa humana. Els instints freudians es manifesten més que mai. El narcisisme diria que és el rerefons del cens més alt de comentaris personals a través d’Internet. Bé sigui per cantar les pròpies excel.lències, bé per criticar les dels altres en benefici propi. Aquest és el més preocupant dels problemes i la solució es difícil que es produeixi ni a curt ni a llarg termini.

Periodista. jarosell@andorra.elperiodico.com