El Cenma començarà a treballar en la renovació de la carta paleontològica del país a partir del mes de maig, després que dimecres el Consell de Ministres aprovés la col·laboració entre el Departament de Patrimoni i l’IEA per actualitzar aquest instrument, «un inventari dels punts d’interès paleontològic o zones on s’han trobat fòssils o rastres d’ells», segons va explicar la investigadora del Cenma i doctora en Geologia, Aina Margalef.
L’experta va explicar que Patrimoni utilitza la carta paleontològica per saber on hi ha els «espais de presumpció paleontològica i cada vegada que cal fer una obra en aquests entorns s’ha de fer un informe per determinar quina afectació pot tenir» sobre els fòssils. A partir d’aquí, el Departament de Patrimoni «emet una recomanació», va indicar la investigadora.
Margalef va indicar que la importància dels fòssils andorrans és precisament aquesta «la del patrimoni», ja que a nivell científic no tenen «gaire valor». Segons la geòloga, «el doble procés d’orogènesi que van patir les roques andorranes, és a dir, les muntanyes es van plegar sobre elles mateixes dues vegades, es van deformar molt i les restes fòssils, en cas que s’hagin conservat, estan en mal estat». «Més cap al sud, a Coll de Nargó, per exemple, el procés és més recent i per això s’han conservat els fòssils dels dinosaures, mentre que aquí, l’única cosa que s’ha trobat són organismes petits, no molt vistosos pel gran públic en general i que serveixen, sobretot, per datar l’antiguitat de les roques», va concretar la doctora en geologia.
Equip
«En principi, en la renovació de la carta treballarem un parell de persones, jo mateixa i un estudiant del màster de Paleontologia que farà les pràctiques amb aquest projecte, a més comptarem amb assessorament extern quan sigui necessari», va explicar Margalef. La feina començarà al maig perquè, tot i que el conveni ja està acordat, durant els mesos d’hivern no es poden fer les sortides de camp. En canvi, l’assessorament al Departament de Patrimoni començarà de manera immediata.
La ministra de Cultura, Olga Gelabert, a proposta de la qual es va signar l’acord de col·laboració, va valorar ahir positivament el conveni, després de «constatar que s’estaven duplicant esforços cap al mateix sentit». La memòria de Patrimoni del 2017 contemplava també la renovoació de la carta arqueològica del país que data dels anys 80.
