• El creixement demogràfic dels últims 20 anys és més alt en municipis petits

EL PERIÒDIC
LLEIDA

Mares i infants a l’escola rural de Ger, l’octubre passat Foto: ACN

El 44% dels joves que viuen en municipis de menys de 3.000 habitants pensen que hauran de marxar del poble per la manca d’equipaments educatius i culturals. Segons un estudi de l’Observatori d’Educació Rural de Catalunya, de l’any 1990 al 2007 els petits municipis han viscut un creixement demogràfic del 18,3%, la qual cosa suposa un augment d’un 1,5% per sobre de la mitjana catalana.

El responsable de l’estudi, Jordi Feu, considera una paradoxa que tot i que les zones rurals hagin crescut, encara faltin infraestructures essencials en l’àmbit de la cultura com ara biblioteques o locals socials i de l’educació no formal adreçades a infants, adolescents i joves com ara llars d’infants o escoles d’adults.

L’objectiu d’aquest estudi és entendre millor el territori i l’escola rural, un model educatiu implantat a Catalunya als municipis de menys de 3.000 habitants que integra diferents edats amb diferents graus formatius en una mateixa aula i que s’organitza a través de les Zones Escolars Rurals (ZER).

Una de les dades més significatives de l’estudi que s’ha presentat aquest a la Diputació de Lleida és que els canvis demogràfics han permès la reobertura d’algunes escoles rurals tancades als anys 80 o l’obertura de noves en zones on mai havia existit cap.

També s’ha observat que l’increment d’alumnes al món rural ha provocat que alguns centres rurals hagin passat d’escoles rurals a escoles complertes, com ha passat per exemple amb l’escola de Torrefarrera, informa l’ACN.

D’altra banda, l’estudi indica que els serveis existents al món rural han experimentat un important grau de millora, però encara són insuficients en àmbits com l’educació no formal, la cultura i els serveis adreçats a la gent gran. El responsable de l’estudi, Jordi Feu, ha indicat que les conclusions reflecteixen que els petits pobles en general tenen una «bona salut demogràfica», però han de millorar les infraestructures referents a l’educació no formal adreçada a joves, infants i adolescents.

L’informe assenyala que molts municipis rurals no tenen locals juvenils, esplais, llars d’infants, biblioteca municipal, escoles d’adults o telecentres. La vicepresidenta de l’Associació de Micropobles, Anne Gyles, lamenta que en les zones rurals només hi hagi oferta educativa pels infants d’entre 6 i 12 anys.

PUNTS FEBLES / El president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, ha explicat que els dos principals punts febles de les comarques lleidatanes són precisament els joves i la gent gran i que cal millorar els serveis per a aquests col·lectius. En el 90% dels municipis de menys de 3.000 habitants, per exemple, explica Gilabert, no s’ha construït cap Habitatge de Protecció Oficial en els últims cinc anys. La paradoxa, segons ha explicat Feu, és que els equipaments als petits municipis no augmenten proporcionalment al seu creixement. Des dels anys 90 fins al 2007, els municipis de menys de 3.000 habitants han viscut un creixement demogràfic del 18,3%, un 1,5% més que la mitjana catalana. Tot i que només suposen el 7% de la població de tot Catalunya, ocupen el 69% del territori i representen el 71,85% dels 946 municipis catalans. A la demarcació de Lleida, per exemple, el 89% dels seus municipis tenen menys de 3.000 habitants.

Per a més informació consulti l’edició en paper.