Primer es va batejar com la Desesperació, però ràpidament el seu nom va canviar i ara l’obra mundial més representativa d’Edward Munch és El crit i segons els crítics és el símbol de l’alienació de l’home modern. El propi artista va definir com va crear l’obra: «Estava caminant amb dos amics per un sender i el sol s’amagava, de sobte el cel es va tornar roig sang. Vaig veure sang i llengües de foc sobre el fiord de color blau-negre i sobre la ciutat». El capvespre en un fiord és realment impressionant i es comprèn els colors de l’artista contemplant el celatge.
Cada país té una personalitat especial, també un color. Pot semblar difícil davant de tanta vegetació pensar en l’expressionisme, però de ben segur que és el seu bressol, perquè els colors són els que defineixen el moviment.
L’obra de Munch neix i mor a Noruega. Enmig, un llarg pelegrinatge per França, especialment París, més tard per Berlín i altres ciutats. Èpoques de gran creativitat i altres de molt turbulentes. Finalment, el retorn l’any 1909 al seu país. Primer s’estableix en un poblat petit de la costa on deixa com a record una obra pictòrica sobre l’hivern realment notable. Comença a treballar amb els esbossos dels grans murals de la Universitat amb el tema central del sol clarejant en un fiord. I així va desgranat un seguit d’obres amb motius arquetípics.
Anys més tard (1916) va comprar una finca a les afores d’Oslo i va començar el seu aïllament total, però seguint treballant sobre els seus models. Visitant el Museu a Oslo, que es va fer el 1944 amb motiu de la seva mort i es va inaugurar el 1963, es veu una col·lecció única i emblemàtica del seu país. El crit és la màxima representació de la seva ànima artística. Crida l’home, la naturalesa, la pròpia pintura i els trets de color inundant tot l’espai. El projecte de la raó il·lustrada cau víctima de l’angoixa del món modern, l’horror atòmic, l’atac ecològic, la inhumanitat dels guerres i sobretot l’innombrable Holocaust.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
