- L’actor Robert Pattinson, amb l’elefanta més intel·ligent de la història del cinema. Foto: EL PERIÒDIC
«Sí, home!». Aquesta va ser l’exclamació d’una de les espectadores quan va veure que l’elefanta Rosie s’inclinava cap endavant i, recolzant-se sobre el cap i les potes del davant, feia el pi. No era un muntatge ni una seqüència retocada amb ordinador: els elefants –i més encara un exemplar tan intel·ligent com l’elefanta Rosie– saben fer el pi.
Però que ningú no s’enganyi: Agua para elefantes no és un documental d’animals de National Geographic, sinó l’adaptació al cinema de la novel·la homònima de Sara Gruen. Una pel·lícula ambientada als Estats Units de la Gran Depressió que ens explica la història de Jacob (Robert Pattinson), un jove estudiant que, després de la mort dels seus pares en un accident de cotxe, acaba fent de veterinari en un circ.
A cavall entre el drama i la comèdia –sobretot quan el públic interactua amb els actors–, compta amb l’actriu Reese Witherspoon per equilibrar la interpretació un pèl més arrauxada de Pattinson. Witherspoon, tot i la popularitat que va aconseguir amb algunes comèdies de l’estil Una rubia muy legal (Legally Blonde), ha demostrat de sobres la solidesa del seu talent i es va guanyar un merescut Oscar pel paper de June Carter a la pel·lícula En la cuerda floja (Walk the Line) de l’any 2005. Per cert, ahir vaig sortir del cine taral·lejant la cançó Ring of Fire de Johnny Cash (la parella de June Carter) i encara no me l’he pogut treure del cap…
Com deia, les intervencions del públic mereixen una menció a part. Perquè, és clar, quan una parella d’amants s’escapa del circ on treballen –un circ amb animals, res a veure amb el Circ Cric d’en Tortell Poltrona–, després de rebre una bona pallissa i de fer una llarga correguda per carrers que ens imaginem polsosos, no és qüestió d’arribar a una habitació d’hotel i anar per feina sense més preàmbuls. Si ho fan, corren el risc que un espectador es qüestioni en veu alta: «¿No es dutxaran primer?».
Sí, senyor. Tota la raó. Estic convençuda que molts de nosaltres ens ho estàvem preguntant i el fet que algú s’atrevís a verbalitzar-ho ens va alleujar. Algunes rialles de complicitat amb una apreciació tan encertada, i tan contents.
Al cap i a la fi, deixant de banda els moments més durs, el drama del context històric i social i la violència d’August (Christoph Waltz), la pel·lícula de Francis Lawrence és prou lleugera –com una sessió de tarda al circ– i permet fer certs comentaris sense que ningú s’ofengui.
Pel que fa al món del circ, definitivament em quedo amb el Cric i la seva puça. Per cert, per si a algú li interessa, l’únic animal de la companyia va concedir una entrevista que es pot veure al YouTube –n’hi ha prou amb introduir les paraules «puça» i «Cric» al cercador del portal de vídeos.
I si a algú li fa mandra anar al cine amb aquest temps plujós, aquesta tarda pot trobar una bona alternativa a la tele, i és que La Sexta ofereix una marató dedicada a la desapareguda Audrey Hepburn. La sessió comença a les 15 hores i s’allargarà fins passada la mitjanit, i inclou títols mítics com ara Sabrina i Desayuno con diamantes (Breafkast at Tiffany’s).
Ara bé, per algun motiu que se m’escapa, a la llista anunciada per la cadena televisiva hi trobem a faltar Vacaciones en Roma (Roman Holiday). Si Agua para elefantes ens demostra que els elefants poden fer el pi, la pel·lícula de William Wyler ens ensenyava que les princeses també poden conduir una vespa.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
