- Isma Torres i el seu braç, tots dos a una, contra els pivots rivals. Foto: ÀLEX LARA
Isma Torres (Adra, Almeria, 1980). Al gimnàs del Poliesportiu, la seva segona casa, el pivot de 2,02m del BC River Andorra duplica els cossos del periodista i del fotògraf junts. Intimida aquest bitxo.
–Me la jugo: la part més gran del seu cos és el tríceps.
–Tinc més coses grans, tinc el quàdriceps, per exemple. Parlant de músculs, és clar.
–¿Que menja molt?
–Ens hem d’alimentar bé, a base de pasta, arròs, pollastre… de tot.
–Em pensava que devorava peses.
–Les peses quan estàs aquí dins, segur, però depèn de l’esmorzar.
–¿Quan de pes aixeca amb aquest braç estratosfèric?
–Per fer trisèries de deu, 22 o 26 quilos en bíceps. I en tríceps, 50 o 60 quilos, si hi ha, però depèn si treballem força o definició.
–¿S’ha menjat algun rival?
–Menjat, el que es diu menjat, no, però pegat sí. Sóc guerrer. Em caracteritzo per pegar-me amb tothom.
–Després del que va fer vostè aquí amb el Mallorca, ara s’haurà de guanyar la confiança de la gent del River.
–Jugava com sempre a donar-ho tot. Aquest any estic aquí encantat d’estar a un equip amb molta història. L’any passat va ser una qüestió de sort que Matalí fallés els dos tirs lliures. Espero que la mateixa sort que vaig tenir jo a Mallorca la tingui aquí a Andorra i poder ascendir.
–Canvia Mallorca a Or per River a Plata. ¿Per seriositat econòmica?
–Allà també hi havia seriositat. Sí que hi va haver alguns problemes econòmics però a mi em va il·lusionar de nou l’ambició per l’ascens. Crec que tenim una bona plantilla, ara ens hem d’unir i si fem un bon grup hem d’aspirar a ser entre els quatre primers.
–Els pivots del River sou alts, però al costat dels ‘centers’ del Bilbao Basket no ho semblàveu tant.
–Tots eren de 2,08, 2,10 i fins i tot 2,12, però la nostra característica serà la de córrer. El que hem de tenir és força i coratge.
–Per ser pivot vostè corre molt.
–Sempre m’ha agradat córrer. Amb els meus germans fins i tot feia atletisme.
–¿Amb vostè es compleix la màxima d’home immens, cor immens?
–Això diuen. Em considero noble, però quan estàs a la pista et transformes, no regales res. Fora de la pista, si puc ajudar, ho faig.
–Si jo no el conegués i me’l trobo de nit pel carrer, canvio ràpid de vorera.
–No, home, no, el que passa és que dins de la pista un ho ha de donar tot i em barallo amb qui sigui perquè et jugues guanyar o perdre.
–¿Ningú ha fugit de vostè?
–De moment, no. Almenys aquí. En altres llocs, potser sí.
–En l’amistós contra el Bilbao era el primer en fer pinya.
–Des de petit sempre m’ho han ensenyat a Unicaja, que el primer és animar el company.
–El seu joc és d’esquerrà, però els tirs lliures els fa amb la dreta.
–De sempre. Faig moviments de dretà però acabo amb l’esquerra.
–Suposo que sap que estem en crisi. Li dic per la quantitat de tovalloles que utilitza per eixugar-se la suor, que potser des del club li diuen que no se’n passi.
–No en tenen moltes, la veritat, i en els entrenaments és encara pitjor. Suo molt i en els tirs lliures estic tot xop, les mans, la cara, tot. És horrible. Em diuen que vagi amb compte, que em posi una cinta al cap… M’ho estic pensant.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
