- IDAPA i Picurt proposen una reflexió sobre el Pirineu
EL PERIÒDIC
LA SEU D’URGELL
- La jornada ?Cercant una imatge del Pirineu’ a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, ahir Foto: acn / ferran garcia queralt
La 3a edició de la jornada Cercant una imatge del Pirineu, organitzada per IDAPA i Picurt, proposa una reflexió i un debat sobre el paper de l’aigua, especialment en un escenari de futur en el que es desconeixen amb certesa els impactes del canvi climàtic i en el que l’aigua serà, amb tota seguretat, un recurs cada cop més cobejat. Les jornades, que es van celebrar ahir sota el títol L’aigua: un recurs imprescindible en les estratègies de futur pirinenques, consten de tres conferències i amb quatre experiències pirenaiques amb l’aigua com a protagonista. El director de l’IDAPA, Pere Porta, va destacar «la importància de l’aigua en la cultura i l’economia de les comarques de muntanya».
La jornada, organitzada per l’Institut pel Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA) i el Festival de Cinema de Muntanya, Picurt, es va celebrar a l’Arxiu comarcal de l’Alt Urgell a la Seu d’Urgell i va contar amb una vintena de participants.
Les jornades Cercant una imatge del Pirineu van comptar amb la participació de tres importants conferenciants que van exposar la seva visió sobre l’aigua i la gestió que se n’ha fet i se’n fa. El cofundador de l’organització Ecodes, Víctor Viñuales, va parlar de la necessitat de canvis en la gestió de l’aigua; l’economista de la Universitat de Saragossa i defensor del concepte «nova cultura de l’aigua», Pedro Arrojo, va exposar la seva visió sobre la gestió dels rius i del territori al Pirineu; i el membre de l’equip de recerca GAMA Team de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona, Raül Marcos, va parlar sobre els possibles efectes del canvi climàtic sobre el Pirineu.
En relació a l’aigua al Pirineu, Arrojo va afirmar que «en nom del desenvolupament en altres parts del país s’han fet barbaritats en els rius de muntanya i els seu espais». I va afegir que tot i que la normativa europea de l’aigua va cap una altra banda «encara hi ha llocs en que es planteja la construcció de preses». Arrojo va dir que «la nova llei europea vol preservar la vida dels rius i això serà molt bo per zones com el Pirineu on hi ha la majoria de capçaleres dels rius», informa l’ACN.
Experiències / A la tarda, la jornada la van protagonitzar quatre experiències relacionades amb l’aigua que han tingut lloc al Pirineu. Eva Muñoz va explicar la història de Jánovas, un poble expropiat per a la construcció d’una presa que mai va arribar a fer-se. Els veïns del poble van lluitar durant anys, primer per no abandonar el poble i després perquè se’ls fossin retornades les propietats. En aquest moment, els seus habitants es troben amb l’important repte de repensar un nou futur per al municipi.
La coordinadora del Museu Hidroelèctric de Capdella, Eva Perisé, va parlar de com les centrals hidroelèctriques poden convertir-se també en patrimoni per explicar una part tant important de la història del Pirineu. El coordinador d’Estacions d’Esquí i Muntanya de la Generalitat de Catalunya, Xavier Civit, va exposar com es planteja el futur de les pistes d’esquí pirinenques en un escenari incert de canvi climàtic. I per finalitzar, l’enginyer responsable del Parc del Segre, Ramon Ganyet, va explicar com poden integrar-se els usos socials del riu amb un nou ús, en aquest cas esportiu.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
