Per tal de ser un element dinamitzador del món cultural al país, les The Embassy Talks neixen amb la mirada posada de ser un referent amb convidats d’excepció que aportin les seves vivències i els punts de vista propis sobre la seva carrera i entorn. El primer a fer acte de presència serà el director de cinema, guionista i escriptor David Trueba, que realitzarà una confèrència el 14 de gener al Chef’s Table a The Embassy.
Aquestes seran unes jornades que volen convertir-se en un punt de reunió del sector, amb protagonistes culturals espanyols que permetran entendre els últims 40 anys de l’estat veí. Trueba abasta diverses facetes. Les més conegudes són les de director de cinema i escriptor, però la seva capacitat el porta a ser també guionista i fins i tot posar lletres a cançons. El seu debut com a guionista va ser el 1992 amb Amo tu cama rica, d’Emilio Martínez-Lázaro. Dos anys després repetia amb el mateix director amb Los peores años de nuestra vida. Li van seguir Two Much (1995), Perdita Durango (1997), La niña de tus ojos (1998), Vengo (2000) i el documental de Carles Bosch Balseros (2002), del qual fou també coproductor i que va ser nominat als Oscar de Hollywood.
Com a director es va estrenar el 1996 amb La buena vida. El 2000 va dirigir Obra Maestra i al 2003, Soldados de Salamina, presentada en la secció Una certa mirada del Festival de Cannes. Posteriorment va fer-ho a Bienvenido a casa (2006), que va rebre el premi al Millor Director al Festival de Málaga; Madrid, 1987 (2011), que va anar al festival de Sundance; i Vivir es fácil con los ojos cerrados (2013) que va rebre sis Premis Goya. La pel·lícula va ser seleccionada per representar a Espanya als Oscar. El 2018 va estrenar Casi 40 i aquest any ho farà A este lado del mundo.
Pel que fa a documentals, va participar en diferents facetes en La silla de Fernando, El cuadro, Monólogos de Montaigne, Salir de casa i Si me borrara el viento lo que yo canto. Com a escriptor té publicades cinc novel·les: Abierto toda la noche, Cuatro Amigos, Saber Perder, Blitz y Tierra de campos i El río baja sucio. Com en la seva obra cinematogràfica, en la faceta literària també ha rebut reconeixements. Saber Perder va ser Premi Nacional de la Crítica a la Millor Novel·la, finalista del prestigiós Premio Médicis en la traducció francesa i Novel·la del any per El Cultural d’El Mundo, mentre que Blitz y Tierra de campos va ser Premi Los Libreros Recomiendan, Premi de la Crítica de Madrid de novel·la, premi de novel·la europea Casino de Santiago. Els seus llibres han estat traduïts a més de quinze idiomes.
