- Albós, amb la ‘cabra’ amb què va volar a Copenhage a 43,9 per hora. Foto: ÀLEX LARA
David Albós (Andorra la Vella, 1984). Fa poc menys de dues setmanes va disputar el Mundial de ciclisme en contrarellotge a Copenhague, on va acabar el 60è del món: 1h 03min 22s a 43,9km/h. Poden creure’m si els dic que anar a roda d’aquesta bèstia és un suplici absolut.
–’La Bèstia de Llorts’, ¿això per què?
–Perquè he viscut allà tota la infància i els companys de per aquí em coneixien per aquest nom. M’ho va treure un dia l’Agustí Guimerà en una Volta als Ports, i s’ha estés.
–¿Sabria dir-nos les dades que va treure en l’últim test d’esforç?
–No van ser molt bones, venia d’una cursa de dos dies abans i em sembla que vaig arribar a 380 watts i 65 de VO2max, que no és cap bestiesa.
–¿I això què vol dir?
–Una persona normal faria similar. Vaig arribar molt cansat, tenia molta calor i no em va sortir bé.
–El límit de velocitat per a les bicis és de 45km/h excepte si la via permet anar a més, com en descensos de ports. ¿Quantes multes hauria de tenir vostè?
–Cap. Aquí a Andorra el terreny no és molt adequat per passar de 45.
–La ruta del ciclista és baixar cap a la Seu. ¿Quants clots té la N-145?
–Incomptables, fins i tot ara amb el que estan enquitranant nou.
–Maltractar aquesta ‘cabra’ de contrarellotge per allà hauria de ser delicte, ¿no?
–Sí, em costa molt d’entrenar per allà, sobretot amb la lenticular que no la trec mai perquè em fa por trencar material.
–El ciclista a Andorra, ¿és víctima o està integrat en el trànsit?
–És víctima totalment, no hi ha espai per ells, no se’ls respecta, el codi de circulació diu que els ciclistes hem d’anar d’un en un, quan a Espanya és de dos en dos. A la carretera molestes, la gent per guanyar 30 segons és capaç de tirar-te a terra.
–El tram que més pateix.
–De la duana a la Seu, o a la Massana, és molt perillós tot i el carril bici, que sempre està ocupat per cotxes.
–¿Quantes vegades ha pujat aquest any a la Coma d’Arcalís?
–Entre 20 i 30 vegades. És el meu entrenament favorit.
–¿Sabria dir-nos quants revolts n’hi ha des del túnel?
–Els conto… entre vuit i dotze. Potser em descuido algun.
–Al febrer, nou del matí, cinc sota zero i ha de sortir a entrenar. ¿Què fa?
–Agafo els esquís de rando i me’n vaig a entrenar.
–¿I si toca bicicleta?
–Agafo els esquís de rando.
–A Copenhague, ¿va estar amb alguns dels ‘cracks’ mundials?
–Vam reconèixer el circuit fent trasmoto al darrere del Bradley Wiggins, i el dia abans de la cursa amb el Tony Martin i Bert Grabsch.
–¿I els aguantava a roda?
–Sí. Jo anava més patint, però res.
–¿Li va preguntar a Cancellara pel motor que diuen que portava?
–No, no em vaig atrevir.
–¿Va mirar bé la bici?
–Sí, la vaig veure. Un pepino.
–¿Schleck o Contador?
–Cap dels dos.
–¿Qui, doncs?
–No tinc preferències… Cancellara.
–La bèstia de Berna.
–Això mateix.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
