Ara que ja podem parlar de la fi de les vacances per a la majoria de persones, és un bon moment per comentar com n’és, de curiós, el joc de la política, en aquesta època, amb relació a la societat mediàtica. Els que es creuen populars i aquells que realment ho són apareixen d’un altra manera en els mitjans de comunicació. Tot és més esportiu, refrescant quant a vestimenta i intranscendent en matèria d’informació. Es diria que tots aprofiten l’estiu, en què la manca de notícies importants és evident, per “vendre la seva imatge” amb un altra òptica que els permeti estar permanentment en els mitjans per tal de continuar sent algú. D’aquesta manera ens assabentem del plat preferit del polític, els colors de moda de les dones o l’inclinació esportiva dels homes. Si al llarg de l’any actuen a ple sol davant dels esdeveniments, en vacances ho fan des de l’ombra. La veritat és que tan dolent és situar-se a la foscor influint de manera indirecta, com estar permanentment exposat –o deliberadament– a la notícia sense contingut, però amb rostre simpàtic. Captar l’atenció pública s’ha convertit, així, en una obsessió remarcable, sobretot per aquelles persones que, conscients que ja no “entretenen” la premsa rosa o insubstancial, s’esforcen per seguir en un nivell d’actualitat fictici.

Aquest estiu, com els anteriors, he patit les sobredosi de “serpents informatives” més gran que la imaginària del llac Ness. Les democràtiques vacances parlamentàries es canvien per una animada roda de vel.leïtats mundanes per continuar parlant de cadascú, encara que sigui com a element d’un espectacle prefabricat. És més que possible que anem al llit, amb aquest tipus de periodisme, amb un pessimisme reforçat, sobre el qual és important i no es parla, cosa que resulta intranscendent i es publica amb fotografia inclosa. Que no es perdi la moral.

Periodista. jarosell@andorra.elperiodico.com