Ja no som tan diferents a com dèiem ser. Es pot comprovar sobretot a l’hora d’anar a comprar els nostres aliments. Fa uns dies que ho faig personalment. Trio i destrio en el sentit que vull eliminar calories i, a canvi, mantenir un cos esvelt –¡utopies!- que faci que la meva imatge sigui més jove. Vaig pensar que la dieta mediterrània era l’adequada i, com que és la nostra, seria fàcil seguir els seus cànons. Aquella dieta que es va declarar en el seu moment patrimoni immaterial de la humanitat es troba en procés d’hivernada igual que la Vall del Madriu. Desterren fruites i verdures per ser excessivament riques en proteïnes, però al mateix temps que això passa la població augmenta de pes de forma alarmant. ¡I això que estem en crisi!
Diuen que hem de suprimir els refrescos pels sucres, la bolleria pels greixos i una gran resta d’aliments perquè sí. El peix blau és molt sa, però les sardines –tan econòmiques i bones– no es troben enlloc. La verdura saltada ha donat pas a la lasanya vegetal però industrial i, com que la gent cada vegada té menys temps per cuinar i ha de menjar a corre-cuita, cau en la formula fàcil: entrepà per un costat i la fabada en llauna per un altre. Diuen que l’obesitat costa a Espanya 2.500 milions d’euros. Potser valdria més rebaixar els preus dels productes del nostres pagesos amb subvencions –que arriben als països de la nostra competència més directa– i aconseguir unes verdures a l‘abast de totes les butxaques, un vi honest amb el acompanyar-les i una carn o peix de qualitat –el més proper a nosaltres.
Parlem de la «dieta mediterrània» amb tot de productes dels punts més distants del món. Penso solucionar el problema en pocs dies, sortint amb la barca del Sintet a veure què és el que es pesca. La meva feina és la més agradable: mentre ells recullen xarxes, jo cuino el peix seleccionat. No és el més bo, però sí el més gustós. Que no sempre la qualitat és l’excel·lència que es troba en les petites coses. La cuina mediterrània, per exemple.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
