Llegeixo un seguit d’informes en els quals es parla de la depressió com a malaltia que comença a ser col·lectiva. Les xifres arriben fins a un 75% més de pacients entre la població madura i un 50% entre la població infantil. Entre les causes més directes d’aquest increment es situa la recessió econòmica. La fórmula en l’àmbit personal està molt clara, per tant: Contra la recessió… antidepressius. Vist així, les coses són fàcils en el diagnòstic, però la realitat és un altra. En primer lloc, no tota la gent va al metge i menys perquè aquests els diguin que s’han de medicar perquè tenen problemes profundaments psicològics. En segon lloc, perquè l’assistència sanitària en aquesta matèria encara no està perfeccionada i no arriba en molts casos a tots els possibles pacients o malalts
Entenc que una mare amb fills tingui problemes seriosos en comprovar que amb els diners que tenen –quan els tenen–no pot arribar a fi de mes. També entenc al pare de família que busca feina i no la troba i amb la que te –si es que en té– no pot sufragar la mínima despesa necessària. El resultat és que a més problemes, menys possibilitats de solució material per un costat i psicològica per l’altre.
Darrera de cada depressió existeix una història, que acostuma a ser molt trista i amb un final incert. El malalt no sempre té la comprensió que necessita i massa vegades es veu identificat com un passota. Amb un mínim d’observació la cosa acostuma a estar clara. Tan per a qui necessita assistència, com per a qui demana una recepta que l’exoneri d’anar a la feina. Entenc que la feina del professional, en aquest sentit, ha de ser molt feixuga. També que les inspeccions sanitàries al respecte haurien de tenir una exigència màxima en l’objectivitat de cada cas en particular i en la política d’assistència en general. Massa vegades la solució és llarga i cara econòmicament. Confio en què la reforma de la CASS atengui aquesta branca de la que molt poca gent coneix de veritat i la majoria som uns complets ignorants. Però les xifres estan damunt la taula i la realitat està molt clara. La depressió és la gran malaltia del moment.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
