Els experts manifesten que a partir de mitjan aquest mes i fins a la meitat del vinent és l’època en què resulta més patent, com deia el poeta Leopoldo Lugones, que la calor, de tant vibrant, sembla sonora. Aprofito aquesta avinentesa per variar una mica el contingut de les coses que passen, i per tant faré comentaris a la fresca de les situacions fresquívoles de les quals intentem gaudir.
El nostre vestuari ha canviat, i també alguns dels costums habituals. Si podem, somiem en les migdiades i a la nit enyorem aquells bells moments en què, a les portes de les cases i gaudint de la fresca de la nit, fèiem petar la xerrada sobre el tarannà diari de l’estiu. Temps decorat amb càntirs –els de l’aigua més fresca– o bé glopades amb por- ró d’un vi fresc que donava sang per tal que l’astruc de l’estiu despertés també entre nosaltres. Aquelles tertúlies dels veïns al mig del carrer eren tota una càtedra de convivència. Ara es canvia per música a les places. És bonic, diria que remarcable, però no és el mateix. Malgrat tot, la voluntat de viure l’estiu –com exigia Schopenhauer— continua viva, però amb la diferencia que va del costumisme a la moda de la cançó de l’estiu.
Són dies i nits de felicitat epidèrmica, amb fortes dosis de sensualitat, que només es produeix amb força i de manera tradicional en aquesta època. Jornades llargues per a l’amor i, per al sofriment, nits curtes. Tot és possible i res cau en sac foradat. Temps de mandra a segons quines hores i de xerinola en altres. Hores de cap calent sense cap freda decisió. Es diria que fins les busques del rellotge són més compassades i mandroses. De totes aquestes petites coses, em permetrà el lector que parli en el temps de vacances, quan es renoven forces que gastem en altres ocupacions. És el que cal. Ja se sap que distreure’s és simplement canviar la manera de fer les coses. Tot sembla igual, però és diferent.
Periodista. jarosell@andorra.elperiodico.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
