Coach i facilitadora del canvi personal i organitzacional
- Foto: EL PERIÒDIC
Emprendre no és una activitat fàcil. Més del 80% dels nous projectes empresarials hauran tancat portes abans dels dos anys d’existència. Així que obrir un nou negoci, avui, requereix una gran dosi de coratge, per la incertesa que es viu a nivell global. És com conduir un cotxe enmig d’una boira espessa per una carretera en obres, que té un traçat que desconeixes parcialment, i per a la qual el GPS no et dóna tota la informació actualitzada que necessites: els imprevistos poden sorgir en qualsevol moment, amb una escassa visió de 30 metres.
Ahir, parlant amb el meu col·lega Miquel S. Nonell, que ha sigut emprenedor tota la seva vida, em deia des de la seva experiència que són tres els ingredients necessaris per emprendre: tenir una idea, unes persones que la desenvolupin i tenir la il·lusió suficient per dur-la a terme.
Ja que no es pot esbandir la boira, el que cal perquè el projecte emprenedor pugui arrelar és poder amplificar la visió: anar amb uns bons llums, llums antiboira, per poder il·luminar el màxim tram de carretera i augmentar també la visió lateral,i el conductor necessita activar els seus sentits al màxim, sense perdre la calma. Així doncs, perquè la idea passi de la ment de l’emprenedor a l’èxit esperat calen tres coses:
1. Assenyalar el teu destí: La idea ha de prendre forma en un mapa de ruta: polir-la fins a desenvolupar el producte o servei a oferir.
2. Dissenyar el GPS: el pla de negoci, que inclou concretar tota la informació necessària per poder arribar a destí: què necessites, quan, quant, com, amb qui, per a qui, etc.
3. Desenvolupar les capacitats de percepció de l’entorn del conductor i afinar les habilitats de reacció: convertir l’emprenedor en el tipus de líder que el projecte necessita. Quan la informació visual del que t’envolta és escassa i es fa difícil preveure si vas per la ruta correcta, cal aguditzar l’oïda i els sentits, augmentar la concentració i tenir l’equilibri correcte entre estat d’alerta i relaxació.
Al meu entendre, els tres són factors clau per a l’èxit d’un projecte empresarial. Ara, el tercer punt sovint no es té en compte. I un capità de vaixell o un pilot d’aviació experimentats no tenen perquè ser els millors conductors en carretera. Moltes empreses no han reeixit en l’intent de fer-se un lloc en el mercat, o no han subsistit gaires anys per un mal estil de lideratge dels seus promotors. No havien sabut fer un exercici d’autocrítica: fer-se algunes preguntes sobre un mateix és imprescindible: ¿què necessita el projecte de mi? ¿Quines habilitats necessito millorar per aconseguir-ho? Cal adaptar-se a les necessitats que l’entorn imposa: gestionar la incertesa implica que l’emprenedor ha de treballar tres àrees personals:
1. El coneixement: definir amb molta més precisió el mapa d’àmbits i actors del projecte: quin impacte pot tenir emprendre en el seu propi entorn personal: un canvi de rumb implica un canvi de vida. Conèixer què estàs disposat a sacrificar per arribar a la teva meta i què estàs deixant enrere. És com conduir per la boira amb uns llums més potents, i encendre el llum antiboira del darrere.
2. Les habilitats: la incertesa genera una pressió, com quan conduïm amb boira densa. Aquesta pressió externa genera tensió en el conductor. Quan aquesta tensió és llarga i sostinguda en el temps es pot convertir en estres. Per tant, gestionar la incertesa comporta aprendre a gestionar l’estres i saber treballar sota pressió, i per això cal aprendre estratègies de recuperació: els conductors han de parar cada dues hores per poder descansar i refer-se, i tornar a estar en les condicions òptimes. Conduir moltes hores i dies sota estres augmenta molt les probabilitats d’accident.
3. Les actituds: la flexibilitat és essencial per desenvolupar la resiliència mental i emocional: el camió pot ser més gran i sòlid, però podrà esquivar amb més dificultat un roc que es desprèn d’un talús que un cotxe amb uns bons pneumàtics i frens. Així que cal estar disposat a canviar a mesura que canvien les condicions externes: no només de productes i processos, sinó també de l’ordinador central: un mateix.
Molts negocis han tancat perquè els seus líders no han canviat el seu estil de direcció per adaptar-se als nous temps: cal aprendre a gestionar l’autoritat. I per fer-ho de manera eficaç cal començar pel principi: conèixer quin impacte té l’estil natural de lideratge de l’emprenedor en les sinergies necessàries per a l’èxit del projecte. Liderar no consisteix a fer que les persones s’adaptin a tu, sinó que tu t’adaptis a les persones. La carretera no s’adaptarà mai als vehicles ni als conductors: la boira no causa accidents; els causa una mala adaptació a la boira.
nprenafeta@newabilitiestraining.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
