ESCALDES-ENGORDANY
- Cèlia Vendrell, novella en la política, al pont dels Escalls Foto: TONY LARA
–Expliqui’m el seu passat polític.
–És molt curt. A les últimes eleccions generals anava de suplent a la llista territorial d’aquí Escaldes amb el Jordi Font i el Víctor Naudi. Era la primera vegada que em presentava a unes eleccions. I poca cosa més.
–¿Milita al Partit Socialdemòcrata? ¿Des de quan?
–Sí, des d’ara. Abans no havia militat mai. Estava en d’altres llocs, perquè no es pot estar a tot arreu.
–¿I per què aquest canvi? ¿Què la fa implicar-se dins el PS?
–Sempre he tingut moltes inquietuds a nivell de temes socials i econòmics. He estat en moltes associacions, vaig ser funcionària del Govern, i clar, tens molta relació amb els polítics. M’ho havia plantejat moltes vegades, però tenia altres prioritats. I al març em van demanar per anar amb ells com a suplent. Va ser quan vaig dir ara sí, ja no estic a l’associació de pares, els nens ja s’han fet més grans, l’empresa ja rutlla, doncs ara és el moment.
–Del programa, ¿quins són els projectes o punts que més defensa?
–Jo el que més defenso és el tema de reactivació econòmica lligada al medi ambient. Potser és perquè és la meva formació. Ja quan estudiava deien que era una formació de futur. I no acaba de ser així, perquè si no hi ha una normativa que hi obligui… Quan vaig entrar al Govern em vaig adonar de la importància de reglamentar les coses. Perquè així, les empreses estan, entre cometes, obligades a fer el que l’Administració els demana. Que són coses que van en el sentit de la protecció de la salut pública i del medi ambient. I arrel del desenvolupament de totes aquestes normatives han pogut néixer noves empreses, com ara la meva.
–És una demostració que l’Estat és necessari per vetllar pel bé comú.
–Completament d’acord. Necessitem un Estat, amb uns funcionaris que estiguin treballant, que siguin competents en la seva matèria. Jo els defenso perquè sé el que és ser funcionari. Si no fan ells les normatives, no les farà ningú. Hi crec fermament en totes aquestes coses i amb totes les noves empreses que es poden anar generant arrel de noves reglamentacions que puguin sorgir. Com el tema de rehabilitació d’edificis. Amb aquest, fas treballar la construcció, que prou falta li fa, però alhora estàs millorant l’edifici aportant-li tecnologia que fa uns anys no hi era o com que no els obligaven a posar-la, doncs no ho posaven. Això generarà llocs de treball.
–Ve a ser una derivació dels pensaments de Keynes, que deia inversió pública per generar activitat econòmica, i aquí no és inversió, però sí reglamentació per reactivar l’economia.
–Si tinguéssim un marc fiscal, si tinguéssim uns impostos tal i com s’entenen a Espanya o França, tot això segur que ja estaria fet. Perquè el fet que tu li diguis a un propietari «mira si arregles el teu edifici, el millores a nivell energètic, s’està fent una classificació d’edificis com els electrodomèstics, doncs si classifiques l’edifici amb la lletra B o a la A, tindràs unes exoneracions dels impostos», així es motiva la gent. Però aquí no tenim aquesta eina, que espero la tinguem ràpid perquè realment la necessitem.
–¿Des del Comú què s’hi pot fer? La majoria d’aquestes qüestions depenen del Govern.
–Sí, són temes del Govern. Des del Comú el que es pot fer és facilitar en el moment de fer els tràmits administratius, que no hagis d’anar a demanar obres menors, que ara passa, per canviar les finestres de casa. Si s’ha de continuar demanant perquè la llei hi obliga, doncs facilitar els tràmits, i si no hi obliga la llei, doncs que no es demani i la gent canviï les finestres. Són petites traves que es van posant a la gent que vol fer coses.
–¿Quins projectes volen tirar endavant? Tot el que diu és facilitar…
–Sí, és facilitar les noves idees, les noves empreses, i és una feina conjunta del Comú i el Govern. El Govern treu les normatives i el Comú les ajuda a aplicar. Un altre tema és per impulsar a nivell econòmic la parròquia, i alhora turístic, perquè sabem perfectament que el turisme és la nostra base. Una cosa tan senzilla, però en la què jo hi crec tant, com el tema de l’aigua termal. Per mi és una cosa tan òbvia, que a Escaldes no hi ha aigua termal enlloc, només al Roc del Metge. I penses per què mai no s’ha posat en relleu? Potser ara ignoro el perquè. Però penso que si és tan senzill com aquella aigua que brolla al Roc del Metge conduir-la a una petita bassa on la gent pugui posar-hi els peus…
–I això en principi sembla que requereix una inversió mínima, però es necessita la col·laboració dels privats.
–Per fer la bassa no. El Comú té una part d’aigua que subministra Caldea. Doncs un 0,01% d’aquesta es derivaria en aquestes basses. Perquè aquí hauria de ser una aigua que entra i surt, no pot ser recirculada com a les piscines. No hi hauria un tractament de l’aigua, aquesta entraria i sortiria. La tocaries a 70 graus, sentiries l’olor de sofre i ja està, se n’aniria cap al riu. Per això no necessites res. És per l’altre tema, pel circuit cultural de les aigües termals, perquè hi ha diferents fonts, que no sé si el Comú té identificades, suposo que sí. Algunes són privades, però brollen. Doncs es tracta d’arreglar-les una mica i posar-hi un cartell. No és anar a dir-li al propietari «ara aquesta font és meva». És dir «aquesta font l’arreglem una mica, hi posem un cartell, l’incloem dins un circuit passant pel pont de la Tosca». Doncs fent això, crec fermament que el turista que arriba fins a la plaça Coprínceps, acabaria de pujar només pel fet d’anar a posar els peus a l’aigua.
–Un altre projecte que sona interessant és el viver d’empreses.
–Sí. És una cosa que fa temps que hi penso. Potser perquè estic en el món empresarial, en el que has d’anar buscant idees perquè si no et mors, t’asfixies. Això del viver d’empreses s’esta fent en d’altres llocs, i tampoc és una cosa que el Comú hagi d’invertir molts milions per fer-ho. Amb un local, que s’hauria de veure si se’n rehabilita un de propi o se’n lloga un a un particular. Per fer quatre despatxos, no necessites un espai molt gran. Poses un servei administratiu compartit, un servei de telèfon, fax, els subministres la fibra òptica i els ajudes a muntar l’empresa, agilitzant tots els tràmits administratius, això sí sempre, complint les normatives, i la gent comença a treballar. Els tres primers anys d’una empresa són els més difícils. Doncs si a tu ja t’ajuden, ja tens alguna cosa guanyada. I també, una de les nostres propostes és d’exonerar l’impost sobre les activitats econòmiques. El primer any no pagar-lo, el segon pagar-lo una miqueta i el tercer pagar-lo una miqueta més, i el quart ja pagar-lo tot.
–Tampoc és cap gran innovació.
–És que no cal innovar. Si hi ha idees que funcionen, agafem-les i intentem millorar-les. Res no es crea, res no es forma, tot es transforma. És amb aquesta base que s’ha de treballar. Les idees bones que els altres ja han pensat, posat a la pràctica i funcionen, doncs fem-ho nosaltres també. Tampoc anem copiant les coses però sí que et fixes en la competència. I així és com s’avança i com tires endavant les coses.
–El PS a Escaldes, ¿es presenta per guanyar o no és el principal objectiu?
–Sí. És el nostre objectiu, guanyar.
–Però de totes maneres, ¿amb què es conformarien?
–Amb guanyar. El que està clar és que un guanyarà i l’altre anirà a l’oposició. Si entres a una batalla donant-te per vençut no fas bons resultats, ja t’han matat. Nosaltres anem a guanyar sent conscients que ells surten del Comú, que la població sempre vota més a favor dels que han estat al Comú, a no ser que ho hagin fet de manera desastrosa, que tampoc és tan el cas, i sabent que darrere hi ha el Toni Martí. I a més és la seva parròquia. Però bé, també és la meva. Tots els comuns han anat fent coses per Escaldes. A mi no em fa por l’ombra de Martí, al contrari, em dóna més força.
–Insisteixo, perquè sembla que el PS segueix una estratègia amb la vista posada d’aquí a quatre anys.
–És una de les lectures que es pot fer, vista la derrota del PS a l’abril. El PS s’havia de renovar. Hi ha gent que continua creient en aquest projecte i hi continua donant suport, però aquesta gent potser no estava a primera fila. I els que tenen més experiència, clar, si surten d’una garrotada tampoc els fa il·lusió rebre’n una altra, si és que te l’han de donar. Llavors, formem els nous. Som conscients que ells porten vuit anys. També puc dir el contrari. Trini Marín portarà vuit anys, quatre més són 12 i potser ja s’enquista. Nosaltres aportem aire nou a Escaldes.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
