- IL·LUSTRACIÓ: XAVI CASALS
De les seves quimeres, els anglesos en diuen aixecar castells a Espanya, castles in Spain, amb aquell do seu tan particular de no dir mai res sense haver calculat abans tot el mal que poden causar, com els va ensenyar Valmont. Nosaltres també tenim una bona llista de castells espanyols, començant pel metro aeri de Forné –¿se’n recorden?– i sense descuidar-nos l’aeroport, el casino i els balnearis. ¡Ah, quins anys gloriosos en què tot semblava possible! Més cap aquí, l’últim dels nostres castells espanyols és el Museu de la identitat. Sí, home, aquella barraca que Gehry i Minoves ens volien col·locar a la Massana per 35 mòdics milions d’euros. No fa tant, però sembla que ha passat una eternitat, ¿oi? ¡Ah, sí! ¡I el Museu d’Art Modern, que havia d’aixecar-se a l’antiga caserna de Bombers de la capital! A diferència del Gehry, allò no va acabar com el rosari de l’aurora però va servir perquè el govern Bartumeu es marqués el tanto de suspendre Perrault, Hadid i Nouvel, els tres arquitectes que concorrien al concurs. Cap no va aprovar l’examen, i el MAM va anar de pet on semblava destinat: al calaix dels castels in Spain.
I vet aquí que arribem a Nouvel, l’únic entre els seus col·legues, els arquitectes estrella, que finalment farà realitat el seu castell espanyol: la urbanització la Querola, aquesta seixantena llarga d’apartaments que començaran a construir-se el gener. Un cop d’efecte per a la parròquia –i, ehem, per al cònsol Espot– a cinc setmanes de les eleccions i que dotarà Ordino i de passada Andorra d’un edifici emblemàtic, per dir-ho amb la paraula-mantra que tant els agradava a l’exministre Minoves i al (encara) cònsol Camp. La veritat: aparèixer referenciat als llibres al costat de la torre Agbar de Barcelona, de l’edifici Dentsu de Tòquio o de l’ampliació del madrileny Museu Reina Sòfia no està malament.
La visita de Nouvel va ser un vist i no vist. Amb tot, l’arquitecte va trobar un forat a l’agenda per posar per al nostre caricaturista. El resultat el tenen aquí al costat, tocat amb un barret model Aigües de Barcelona. Un mag dels volums, ja veuen, amb una òbvia retirada a tres estrelles de la petita pantalla: el tinent Kojak, Clive Arrindall –el calvo de la loteria– i, el meu preferit, Jean-Luc Picard, capità de l’USS Enterprise, creuer de batalla de la Flota Estel·lar: «No en faig prou a complir ordres; necessito saber que estic fent el correcte». Que tremolin els romulans.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
