La primera mirada que faig a tots els periòdics que diàriament llegeixo –en són uns quants– és als acudits. Considero els humoristes de la premsa els millors editorialistes. El Raül, per exemple, sintetitza amb quatre ratlles la millor actualitat crítica del país. Aquesta vegada, però, m’ha cridat l’atenció l’acudit de El Roto que diu, textualment: “Las banderas eran cada vez mayores y los hombres mas pequeños“. És difícil dir tant amb tant poques paraules. La sentència no pot ser més encertada i avui és un editorial de les millors que es poden fer. Ara que som en època de sega, hauríem de saber respirar l’olor al blat de la collita i el que representa per al futur. Si tinguéssim la mentalitat de pagès d’abans –l’hem oblidat– obraríem d’un altra manera i ens faríem grans davant les adversitats. Ara no. Ara a còpia de cridar, cada vegada som més petits en mida i ideals. L’únic que sabem fer es abraçar-nos a la bandera amb la covardia que això representa, perquè una senyera no pot ser mai un escut, i sí un testimoni de lluita contra l’adversitat.
Vivim basant-nos en repeticions, i el millor de les segones vegades és com n’arriben a ser, de dolentes. No tenim remei si tornem a caure en els errors de sempre. Tot l’esforç el gastem en la confrontació, i no pas en la cooperació. Naturalment amb aquest sistema no s’arriba enlloc, perquè no té sentit i només provoca un cabreig personal que es transforma en col.lectiu. Llegeixo que ha mort la popular cantant de boleros Olga Guillot. Recordo Tu me acostumbraste, un dels seus èxits. Estem mal acostumats per uns plantejaments que són un fracàs. Per això cada vegada ens distanciem més del problema i ens apropem mes al caos. Com aquell altre bolero de la Guillot que deia Contigo en la distancia. Cada vegada estem mes distanciats dels polítics i menys dels problemes. El pitjor de tot plegat és no saber on anirem a parar.
Periodista. jarosell@andorra.elperiodico.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
