Amb motiu del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, que es celebra avui, Autea va decidir per primera vegada afrontar aquesta problemàtica amb l’objectiu de donar visibilitat a una situació que s’està produint a Andorra com són les agressions i abusos sexuals a nenes i dones amb discapacitat, especialment, a aquelles que pateixen Trastorn de l’Espectre Autista (TEA). Segons va explicar la presidenta de l’entitat, Inés Martí, «la violència de gènere s’acarnissa amb les persones amb discapacitat i amb certa violència a les dones amb TEA». Tal com es desprèn del document fet públic pel Servei d’Atenció a les Víctimes de la Violència de Gènere, fins a principis del mes d’agost es van atendre un total de 244 casos relacionats amb violència envers les dones, 26 més que en tot el 2019, però l’estudi no aclareix si aquestes agressions s’han produït envers dones amb discapacitat. És per aquest motiu que, des de l’entitat, «demanem la inclusió de la variable de la discapacitat en tots els registres oficials sobre violència de gènere», va manifestar Martí. Segons va constatar Autea, les dones que pateixen alguna mena de discapacitat tenen més probabilitats de patir abusos que no pas els homes amb TEA, les víctimes són fàcilment manipulables i normalment els delictes no s’arriben a reconèixer. Precisament, Martí va indicar que els factors que augmenten la vulnerabilitat d’aquestes persones tenen a veure amb una menor consciència d’estar sent víctimes d’abús; menys estratègies d’autoprotecció; la baixa autoestima; la incapacitat d’emprar recursos propis o externs que ajudin a sortir d’aquesta situació; la tradicional educació «d’obeir a l’adult» i sotmetre’s a les seves indicacions; posar en dubte la veracitat dels testimonis; les elevades relacions de dependència; els dèficits en habilitats socials; el desconeixement del bo i del dolent; els problemes per controlar la distància social; la no detecció de comportaments violents o abusius; la manca d’informació sobre la sexualitat i les relacions personals; la manca d’oportunitats socials i, en alguns casos, la manca de llenguatge.
Amb la voluntat de poder preveure determinats actes de violència, l’organització considera que s’hauria de desenvolupar un projecte destinat a educadors i víctimes que es treballi en centres escolars o espais formatius mitjançant vídeos i imatges que mostrin comportaments a evitar. A més, considera necessari la creació de la figura del facilitador, és a dir, un professional multidisciplinari reconegut oficialment i vinculat a diversos àmbits com l’hospital, la Policia, la Batllia i la Fiscalia. Així mateix, l’entitat també creu necessària una modificació del Codi Penal, concretament de l’article 119, que parla de consentiment, tenint en compte la vulnerabilitat de les persones amb TEA. Segons Martí, aquestes dones «no estan prou protegides per la Justícia», per la qual cosa es demana una revisió de l’article i una ampliació del concepte de consentiment.
