Ahir vaig sentir moltes vegades repetida les paraules ànima i esperit. Penso en la incidència que poden tenir en l’actualitat que estem vivim. L’ànima és el principi vital dels éssers vivents. Per això les ànimes de moltes persones regnen entre nosaltres i la seva essència forma part de la nostra vida. Entre els éssers vius la seva importància és encara més gran. Tenim ànimes grans que inspiren forts sentiments de superació. També ànimes en pena que amb els seus plors –com deia el poeta– ens impedeixen veure la llum dels estels. Davant de moltes accions humanes ens pot caure l’anima als peus i, en canvi, amb projectes de futur som capaços de posar el cos i l’ànima en l’empresa, entenent com a ànima la part moral i emocional de la persona.

L’esperit és un esglaó més alt, en representar la nostra part més espiritual sense cap participació corporal. L’esperit de cada persona és el seu pensament, el conjunt d’idees, de sentiments, dominant en la manera d’obrar. Sense esperit no pot existir el pensament i, per tant, els sentiments de millora, que ens porta inexorablement a trobar l’ànima necessària per tenir èxit.

Les persones hauríem de tenir una ànima pura i perfeccionista, nodrida per un esperit de fer les coses ben fetes. Però no sempre és així. Els periodistes, per exemple, juguem molt amb aquestes dues paraules i el que representen. Moltes vegades pensem que si ningú ens ho demana, perquè ens hem de ficar amb empreses que no ens afecten. És el preu a pagar per dir el que es vulgui. La comunicació té molts passadissos per recórrer i dels que pots sortir molt mal parat. M’han ensenyat a llegir i ser un esglaó en una literatura periodística, amb un missatge que no sempre se sap percebre, però que tampoc s’oblida. Escriure és respirar i no vull ofegar-me. Només tinc paraules per preguntar i no sempre la resposta arriba.

Periodista jarosell@andorra.elperiodico.com