Els contes de Les mil i una nits són ja uns clàssics de la literatura i un model de com la ficció pot salvar vides, a base d’explicar històries cada nit per poder viure el dia següent. En la història política del Principat elpersonatge de Scherezade podria ser un símbol, perquè els polítics del país saben copiar fil per randa la seva figura I sobretot els seus missatges. Si al llarg de l’any es fan volar tantes vegades coloms que podrien ennuvolar els cels, en època electoral es canvia la imatge per una catifa voladora en la que volen tumbats en la mateixa els que sempre diuen el mateix i ofereixen les mateixes coses: política ficció.
Però les mateixes propostes per uns són inabarcables i per uns altres d’immediata execució en el seu pensament, clar està, que no pas en la realitat dels dies. És una llàstima que no s’hagi fet una recopilació de tot el que s’ha dit en els debats de televisió o de les diferents ràdios, per poder comprovar la falsedat de les promeses I la vacuïtat del missatge. Es diria que estem jugant als joc dels disbarats, que no és altra cosa que veure qui la diu més sonada i forta. Com diu la cançó, «no es aixó, companys no es això».
Però si ho critiques tot seguit quedes batejar com a contrari, quan en realitat intentes ser una persona amb els ulls oberts per veure les realitats I les orelles ben netes per saber diferenciar les músiques dels sorolls.
Ens trobem ja en la línia final de la campanya i haurem d’esmolar encara més la dalla que talli les males herbes, abans que ofeguin la collita a la que amaguen de totes totes. Perquè qui no sembra en el seu moment es difícil que tingui una collita al final.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
