- Dur com una roca, manolo Jiménez es recupera de la lesió de genoll. Foto: ÀLEX LARA
Manolo Jiménez (Andorra la Vella, 1976). Es va lesionar el genoll el 3 d’agost entrenant amb la selecció de futbol a Ordino. Tot sol: un gir, un crac i trencament de lligaments. Fet caldo. Ara està de rehabilitació i ja camina sense crosses. No vol ficar-se una data de retorn, però al febrer, si no al març, es posarà la samarreta del Pidasa Santa Coloma. I segueix pensant en la selecció, és clar.
–¿En quina part del túnel s’hi troba?
–Estic sortint de la foscor, dels mesos de crosses i poca mobilitat, i el patiment per les nits de dolor. Això ha estat el pitjor.
–¿Com era la llum que va veure quan es va trencar?
–Blava. Que va. He patit més després de l’operació. Quan es va trencar vaig notar el crac, però sense dolor. El mes després és quan vaig patir, amb els calmants i tot, però quan es va trencar, res.
–A Aixovall hi ha un pegat al mig del camp. ¿Tindrà por de trepitjar-ho?
–No. Són coses que passen, en 35 anys no he tingut mai una lesió greu. Sempre estem en exposició de fer-nos mal, però no em menjaré el coco ara. El camp d’Aixovall té un tute espectacular, de l’Andorra, la lliga, la base… aguanta massa.
–¿El pegat aquest és la metàfora del futbol andorrà?
–El futbol andorrà ha fet un treball fantàstic, però em posa trist que els nanos que juguen a futbol no tinguin un estadi en condicions per a en un futur assolir partits internacionals com el d’Irlanda, que vam haver de batallar per poder rebre el partit aquí i hi havia un ambient espectacular. Va ser molt maco i si parles amb les botigues estan encantats.
–És un dels animadors de la tricolor. Em fa gràcia particularment com nomena a Ayala: ¡El múscul!
–Li dic així perquè es motivi, perquè li agrada ser fort i és guerrer. M’agrada motivar els companys. Els veterans hem de fer això també.
–A l’aeroport de Viena, tornant del partit de Bratislava, hi havia una noia allà sola i vostè li va donar ‘palique’ amb gràcia, amb tacte, perquè ella semblava encantada. Per això també s’ha de tenir qualitat, ¿no?
–M’agrada dialogar i si pots parlar amb gent que no coneixes i et pot aportar coses d’un país estranger, doncs millor.
–Amb aquest potencial de paraula, ¿podria convèncer Robben, Sneijder i companyia per evitar un 11-0 com el de San Marino?
–Amb aquests hauria de tenir el diploma de palique. És gent maca, però m’agradaria que s’empipessin perquè voldria dir que han patit. Estem fent les coses bé i no crec que ens fessin una golejada com aquesta. Un dia dolent pot tenir tothom, però hem demostrat que donem la cara.
–San Marino va sortir en portada del New York Times dient que ells de nacionalitzacions, res.
–Tot el que sigui pujar el nivell és bo per la gent que està aquí i per al país. En altres esports es fa i no es fer un gra massa d’això.
–La fase europea, ¿com l’ha vist?
–Un canvi de xip. Ara sabem que hem de tenir el cap en intentar guanyar. Dins de les diferències, perquè aquestes són més grans que un 6-0.
–Sonejee ha dit aquesta setmana a EL PERIÒDIC que després de la següent fase per al Mundial deixa la selecció, ¿i vostè?
–No em vull marcar dates. Potser començo i no em trobo bé, però no se sap. Amb 35 anys has d’anar pas a pas, trobant-te. Porto molts anys gaudint de la selecció i el futbol i voldria estirar-ho tant com pugui, però si no puc, doncs cap problema.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
