El Consell de la Terra, la institució que donaria origen al Consell General, celebra aquest any 2019 600 anys d’existència. Això que avui coneixem com el nou parlament andorrà, composat per un mateix nombre de representants nacionals i parroquials, té el seu fonament en unes reunions que, a mitjans del segle XIV, se celebraven a les portes de les esglésies. Aquestes trobades tenien la mateixa essència que encara avui manté el Consell General d’Andorra: legislar i resoldre l’organització de les Valls d’Andorra. De fet, ja en aquell moment aquestes agrupacions, configurades per ciutadans de totes les parròquies, s’anomenaven «consells». Seria en el si d’aquestes reunions on, després de dues reformes de les que parlarem a continuació, l’any 1866 i el 1933, la inexistència d’un segon poder que executés el legislat va crear la necessitat de redactar la carta magna que avui celebra 26 anys. El govern constituït el 1981 en va ser l’encarregat.
A què respon la necessitat de crear, l’any 1419, la institució del Consell de la Terra? Aquest organisme unificava els prohoms de cadascuna de les sis parròquies existents en aquell moment, que ja es reunien d’ençà temps enrere. El Consell de la Terra ha viscut diferents moments claus en els sis segles d’existència que se celebren aquest any 2019.
Els tres moments que, se’ns dubte, han estat els més destacats en aquests 600 anys dins de la història política han estat, en primer lloc, la Nova Reforma del 1866, que fa que tots els caps de casa puguin votar. No serà fins al 1933 quan tots els homes assoleixin aquest poder. Les dones haurien d’esperar fins a l’any 1970. La segona data de més importància en aquests sis segles serà la de 1748, quan Antoni Fiter i Rosell escriu el Manual Digest i hi descriu la història del país. El naixement d’un altre document ens porta a la tercera data, l’aplicació de la Constitució Andorrana per sufragi universal l’any 1993.
El paper del Consell de la Terra, clau per comprendre l’Andorra actual
A més d’enfrontar-se als problemes de les parròquies i haver de sortir-se’n, el Consell de la Terra ha estat el que, en els seus sis centenaris de durada, ha anat confeccionant els costums d’Andorra, ha solucionat els problemes del territori i les relacions veïnals o d’entesa entre privats i, entre altres aspectes, ha vetllat per la creació de normes que han regulat béns públics, com ara la terra.
Aquest article el podreu llegir a l’Especial Constitució.
