- Sí, defenso el Dia del Treball com a festa d’obligat tancament al Principat
ANTÒNIA ESCODA
La idea de celebrar un dia de descans dels treballadors per reivindicar la jornada de vuit hores va néixer ja fa més de un segle i mig a Austràlia. ¿Que podia donar més empenta i confiança en el seu moviment als treballadors que un bloqueig massiu decidit per ells mateixos? Així la idea d’una festa dels treballadors va ser acceptada i es va encomanar ràpidament al conjunt dels treballadors d’arreu del món. El que havia de ser una manifestació d’un sol dia es va convertir en un moviment que es va anar repetint a mesura que el moviment obrer s’anava enfortint i animant. Tot i que en la seva idea inicial la reivindicació era nomes per les 8 hores diàries laborals, es va anar eixamplant a reivindicacions pels drets en general dels treballadors , i per les condicions de treball. Així el primer de maig ha esdevingut el símbol de totes les conquestes en el món laboral, conquestes que no s’han aconseguit sense lluites ni sofriments.
Avui , moltes d’aquestes conquestes semblen ja tant normals que la majoria dels que ens en beneficiem, ja ni els hi donem el valor, ni ens adonem dels esforços que van significar.
La celebració del primer de maig, per a molts sembla una festa fins i tot carrinclona, reservada als activistes polítics i als sindicats. Sospito que una part de culpa és la sensació que té la majoria de la població, de que tant polítics com sindicats estan aquí per defensar només la seva pròpia parcel·la: la majoria de la societat no se sent representada per ells. Cal potser doncs fer un gran esforç per apropar-se a la gent del carrer i repensar-se una mica…
Així doncs, jo posaria la festa del primer de maig al mateix nivell de la Constitució, el 14 de Març, en quant són festes commemoratives de fites, pel poble Andorra en el cas de la Constitució, i pels drets del Treball arreu del món en el cas de l’1 de Maig.
AQUESTS DIES en què es parla de liberalitzar els horaris comercials a Andorra, inclús se’n fa una prioritat, encara té més importància parlar de drets dels treballadors. Estic d’acord en que som un país que vivim en gran part del turisme i del comerç, però se’m fa difícil parlar de llibertat d’horaris, si prèviament no estan clarament establerts els mecanismes per a la defensa dels qui hauran d’assumir amb el seu treball aquesta llibertat. Les condicions i horaris laborals els han de pactar els treballadors i empresaris, ¿però com fer-ho , i més en aquest moment en què ja tenim atur a Andorra, si tenim l’espasa de Damocles de l’acomiadament no causal damunt del cap?
Crec que no es poden imposar uns horaris des del Govern sense tenir en compte les especificitats de cada sector i de cada zona del país. Tampoc vaig defensar el tancament dels ja famosos diumenges, però sí defenso el Primer de Maig com a festa d’obligat tancament. També he de confessar que em vaig irritar molt quan en retirar-se la mesura dels diumenges, alguns patrons no van complir el pactat i signat amb el Govern d’atorgar un cert nombre de diumenges per torns als seus treballadors.
LES LLEIS han d’estar pensades per a defensar els drets de tots, i han de crear un marc favorable pel diàleg entre uns i altres, i els governs s’han de donar els mitjans per assegurar-se que es compleixen. Per això és important definir qui s’ha d’asseure a parlar.
La crisi tampoc ha de servir d’excusa. Tenim una assignatura pendent i l’hem d’afrontar.
Presidenta dels Verds Andorra
redaccio@elperiodicdandorra.ad
Per a més informació consulti l’edició en paper.
