La Maria José i la Liliana tenen històries diferents, però comparteixen una experiència comuna: han viscut el càncer en la seva forma més dura i saben que, més enllà dels tractaments mèdics, el suport i la comprensió són essencials. En el marc del Dia Mundial contra el Càncer, des del PERIÒDIC hem pogut parlar amb elles perquè ens expliquin de primera mà els seus testimonis i l’aprenentatge extret després de patir una malaltia de tal calibre.
La primera ha enfrontat diversos tipus de càncer en els últims 14 anys: “Vaig tenir un de pulmó, un altre del ronyó i un altre del cor. Després de passar cinc anys, que ja estava pràcticament bé, recuperada, em va sortir el mateix al cap”. En aquest llarg camí, l’han operat en sis ocasions. “El problema que hi havia al cap és que no es podia erradicar tot el tumor. Això vol dir que, amb el temps, tornava a sortir”, remarcant que tot i les intervencions i els tractaments de radioteràpia, la malaltia ha deixat seqüeles que l’han afectat la mobilitat i la parla: “Tocar operar-te el cap vol dir que no pots caminar, no pots parlar, no pots fer res”.
Però la Maria José no es rendeix. Participar en activitats com tallers de cuina li ha suposat una gran ajuda: “El menjar és molt important per a la gent que ha tingut càncer. Jo havia anat a una nutricionista perquè em fessin una dieta especial per a mi”. També valora el fet de poder compartir experiències amb altres persones que han passat per situacions similars, ja que “canvies una mica de pensaments, perquè a vegades necessites que t’animin. Amb aquests tallers pots parlar amb la gent, perquè si no del contrari t’aclapares”.
En aquest sentit, fa referència a la iniciativa del taller de cuina ‘La Paella pel Mànec: Aprèn a cuinar aliments saludables’, celebrat amb motiu del Dia Mundial del Càncer, i organitzat per l’Associació Andorrana contra el Càncer (ASSANDCA), la qual ha estat una oportunitat especial per a moltes pacients. L’activitat, que ha tingut lloc al restaurant d’Application Lycée Comte de Foix i ha celebrat la seva sisena edició, ha permès a les participants gaudir d’un espai de trobada, intercanvi d’experiències i aprenentatge culinari adaptat a les seves necessitats. L’esdeveniment ha servit per reforçar la importància d’una alimentació saludable i del suport mutu en el procés de recuperació.
La Liliana, per la seva banda, ha superat dos càncers de mama amb quatre anys de diferència. Primer al pit de l’esquerra i després al de la dreta. “Ara estic acabant la reconstrucció de l’arèola i el mugró”, explica, tot i que el seu càncer és genètic i ha hagut de sotmetre’s a dures sessions de quimioteràpia i radioteràpia. “La radioteràpia la vaig fer a Barcelona cada dia, durant 33 dies. És una angoixa, és el pitjor, perquè vens d’una quimio, estàs superdèbil i estàs cansada ja de tant tractament“.
Més enllà de la lluita física, la Liliana subratlla la importància del suport emocional i la necessitat de millorar els serveis destinats als pacients. “Ara em diuen que les ajudes de Govern als pacients de càncer estan millor, però penso que encara no són suficients”. Explica així les dificultats que suposa viatjar sola a Barcelona per rebre tractament. “Baixar amb un taxista que no has vist mai, desmaiar-te, vomitar en el taxi… Si no tens algú que t’ajudi, és molt complicat“. Per això, reivindica un transport més adaptat a les necessitats dels malalts. “Haurien de posar una ambulància o un transport per als malalts de càncer que hagin de fer tractament junts”.
També destaca la importància de la humanitat en l’atenció sanitària i la necessitat de donar veu als pacients. “No eren ells qui han de decidir, són els malalts. Ells proposen solucions asseguts en un despatx”. I és que, com ella mateixa diu, el càncer no és només una malaltia, és un abans i un després en la vida d’una persona. “El càncer involucra moltes coses. Et treuen els pits, fas una reconstrucció, et queden cicatrius… Però les dones que tenim càncer continuem sent dones”.
Tanmateix, tant la Maria José com la Liliana coincideixen que compartir les seves històries ajuda a fer front a la malaltia. “Va bé parlar. Jo sempre dic que és molt important parlar de càncer, parlar amb la gent que té càncer”, destaca la Maria José. Perquè, com la Liliana conclou, “quan ens trobem amb gent que ha passat el mateix, ens adonem que tots som iguals”.
