Consideren que, malgrat els últims avenços, Andorra encara continua a la cua d’Europa
Ara fa un any, una vuitantena de dones que acabaven de donar a llum es van unir per crear l’autoproclamat grup de Mares de la transició. Totes elles es trobaven de baixa maternal quan el Consell General va aprovar, l’1 de febrer del 2019, el nou Codi de Relacions Laborals que permetia ampliar de 16 a 20 les setmanes de descans. El problema va sorgir quan en el reglament no es va especificar què passava amb les mares de baixa en aquell moment i la CASS no els va concedir l’ampliació. Tot plegat va suposar una descoordinació entre la parapública i el Consell, ja que les conselleres consultades per aquest rotatiu –Judith Pallarés, que va formar part de la Comissió Legislativa prèvia, i la independent Sílvia Bonet– es van mostrar partidàries d’aplicar la nova a llei per igual a totes les dones. Fins i tot el cap de Govern, Xavier Espot, que en aquells moments era ministre d’Afers Socials en funcions, va accedir a reunir-se personalment amb elles, així com l’ex ministre de Salut, Carles Álvarez Marfany. El Consell d’Administració de la CASS va celebrar una reunió extraordinària amb caràcter d’urgència i amb l’ajuda del raonador del ciutada, Marc Vila, l’advocada Maite Burgeaud, que no va cobrar honoraris per dur el cas, i l’enrenou polític i social generat, Mares de la transició va adquirir quatre setmanes més de baixa per passar amb els seus nadons.
Ahir, el col·lectiu va celebrar el primer aniversari de la seva lluita amb la determinació de «continuar treballant per aconseguir una conciliació real a Andorra». Segons una de les seves portaveus «malgrat haver passat de quatre a cinc mesos la baixa maternal i de 15 dies a un mes la paternal, encara som un dels països més enrederits d’Europa» en aquest sentit. Tot i això, no es rendeixen i el «primer pas» serà «conscienciar el sector empresarial», ja que moltes d’aquestes mares han tornat a la feina, «però es troben que cada dia pleguen a les 19.00 hores i no tenen temps per passar amb els seus fills». Altres, assegura la portaveu, van ser acomiadades quan van tornar de la baixa –«això passa a l’Andorra del segle XXI», matisa– i altres «simplement han deixat elles la feina perquè sense una conciliació la criança es fa difícil». Les més afortunades, va apuntar, van proposar a l’empresa modificar l’horari i aquesta ho va acceptar. És en aquesta línia justament que pretenen anar les seves futures accions, tot i tenir present que «serà un procés lent».
Mantenir-se unides
De moment, Mares de la transició no té un full de ruta definit perquè «cadascuna té la seva professió i ens reunim quan podem». A més, «anem sobre la marxa» i, partint de l’experiència de l’any passat, «som conscients que necessitem fer pressió i visibilitzar la nostra lluita» a través dels mitjans i altres entitats públiques que els vulguin donar suport. Ara bé, també tenen clar que han de romandre unides, ja que com van explicar fa un any, «quan una anava a títol particular a queixar-se a la CASS, li deien que això no ho contemplava la llei», mentre que «quan ens vam convertir en un gran grup, totes juntes ho vam aconseguir».
Per celebrar el seu primer aniversari, ahir van enviar una carta a la premsa que es pot llegir a continuació:
