El Pla Renova ha registrat enguany 286 sol·licituds, una xifra que segons el director de l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic, Carles Miquel, suposa que «estem doblant les dades d’altres anys en la mateixa època». «És cert que aquest any la convocatòria es va obrir abans, però la veritat és que enguany estem tenint una acceptació fora de la tendència d’altres anys», va apuntar el director, que va assegurar que «nou de cada 10 peticions fan referència a qüestions d’eficiència energètica i de canvis en les calefaccions, majoritàriament cap a energies renovables».
Passant a detallar aquesta dada, Miquel va indicar que la meitat de les peticions tenen a veure amb elements d’eficiència energètica. «El que s’emporta la primera posició, com cada any, és la millora de l’eficiència energètica; és a dir, tot el que fa referència a perfeccionar l’aïllament dels habitatges, des de petites accions com a actuacions més grans», va exposar el director de l’oficina, que va detallar que a continuació s’hi situaven, en dos de cada 10 accions, les que fan referència a les energies renovables i els sistemes de calefacció, i en la mateixa proporció, la combinació dels dos capítols anteriors.
En aquest sentit, Miquel va posar en relleu la nova via específica per ajuts de fins al 40% «per a la substitució d’equips de gasoil per calderes més eficients del mateix sistema energètic», amb estalvis d’entre un 30 i un 40%. No obstant això, Miquel va celebrar que, tot i això, les accions impulsades en el marc del Renova per a substituir calderes són, en un 70%, adreçades a sistemes d’energies renovables com l’aerotèrmia, la geotèrmia o la biomassa. «Hi ha hagut un augment de les sol·licituds, i podem pensar que la gent vol fer el pas definitiu, és a dir, que no vol perpetuar les fonts d’energia fòssils», va puntualitzar el director, que en la mateixa línia, va destacar les 32 noves demandes per instal·lar plaques d’energia solar fotovoltaica que es traduirien en uns 800 quilowatts.
És per això que, entre els motius que justificarien l’augment de les sol·licituds, Miquel va mencionar la conscienciació de la població. «M’agradaria atribuir l’increment a un augment de la conscienciació del conjunt dels ciutadans al voltant dels elements relatius a la transició energètica i l’acció climàtica nacional», va declarar el director, que va recordar els actes implementats en aquest sentit i en especial a la línia referent a la transició social: «Estem perseguint més la sensibilització de la població, l’educació a les escoles, i l’empoderament de l’usuari donant-los la informació que necessiten per poder escollir, esperem que amb un criteri de sostenibilitat». D’altra banda, el director també va manifestar com a possible causa de l’increment la capacitació dels professionals implicats i el debat públic al voltant de la Taxa Verda que s’implementarà l’any vinent. Així mateix, observant l’evolució històrica de les demandes pel Pla Renova, Miquel va compartir que «hem comprovat que, al llarg dels anys, les intervencions són cada cop més grans», és a dir, que «tenen una visió conjunta de la unitat immobiliària». «Nosaltres hem fomentat que, cada vegada més, les instal·lacions es plantegin des d’una perspectiva global, i penso que ho estem aconseguint», va indicar.
Finalment, el responsable de l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic va compartir les dades econòmiques que tenen a veure amb el Pla Renova des de la seva posada en marxa el 2011. Miquel va explicar que s’han registrat més de 2.200 peticions per valor de més de 12 milions i 16 milions més en préstecs preferents, dels quals s’han atorgat gairebé 11 milions en ajuts directes i uns 13,6 milions en préstecs. Així mateix, el director també va indicar que segons els càlculs de l’Administració, «aquestes xifres representen que les subvencions que ha concedit el Govern han generat una activitat econòmica per un valor aproximat de 83,4 milions d’euros».
