El Centre de Congressos ha estat l’escenari aquest matí de la II Jornada de Cures Pal·liatives celebrada al país, coincidint amb l’acte de cloenda del curs acadèmic de la Societat Catalano-Balear de Cures Pal·liatives. L’esdeveniment ha reunit professionals del sector amb l’objectiu de “parlar, divulgar i reflexionar sobre l’entorn de les cures pal·liatives”, segons ha explicat Marc Pascual, coordinador de la Unitat de Cures Pal·liatives.
Pascual ha subratllat la sensibilitat d’aquest àmbit assistencial, ja que “inclou els trams finals de vida i la mort”, i ha remarcat la necessitat de normalitzar el diàleg entorn d’aquestes qüestions. “Un dels reptes actuals és parlar amb naturalitat de la malaltia i la mort”, ha afirmat. Segons el coordinador, aquest procés de normalització és essencial “perquè la ciutadania pugui prendre decisions informades sobre allò que, de manera inevitable, ens afectarà a tots”.
Pel que fa a la mort i, en concret, a la voluntat de posar fi a la vida mitjançant procediments com l’eutanàsia, Pascual ha assenyalat que “la responsabilitat del sistema sanitari és garantir que la persona no pateixi i fer efectiu el seu dret individual”. Ha recordat que aquest procediment implica “decidir sobre el quan i el com morir”, remarcant que “tots hem de morir” i que, per tant, es tracta d’una decisió legítima.
En aquest sentit, el coordinador ha subratllat que es tracta “d’un dret fonamental”, i ha volgut deixar clar que aquestes qüestions són “legals”, i no pas únicament “ètico-morals”. En paraules seves, “èticament no hi ha cap dubte que les persones tenim dret a decidir com i on volem viure, i també com i on volem morir”.
Cristina Ferriols, cap de secció de Cures Pal·liatives a l’Hospital del Mar i presidenta de la Societat Catalana de Cures Pal·liatives, ha destacat la importància de visibilitzar aquest tipus d’atenció. “És essencial que la població comprengui de què parlem i estigui més preparada per acompanyar les persones en aquest moment vital”, ha subratllat. Ferriols ha conclòs assenyalant que encara persisteix un gran desconeixement i resistència social. “Com a societat, no estem prou preparats per acompanyar-les en aquest procés”, ha afirmat.
