El president del Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), Jean-Michel Rascagneres, considera que una de les modificacions que s’ha d’implementar per garantir el sistema de pensions de la parapública és allargar l’edat de jubilació. Aquesta és una mesura «que s’ha de fer», tot i que de forma «paulatina».
L’informe de viabilitat dels experts francesos ha posat sobre la taula l’opció d’allargar les cotitzacions fins als 72 anys. Tot i això, en declaracions a EL PERIÒDIC, Rascagneres va assegurar que aquesta edat està massa «allunyada» de les reformes que han fet els països europeus i del voltant i que «ningú ha anat més enllà dels 67 anys». A més, «la fórmula que han seguit tots és allargar com a màxim dos anys [dels 65 als 67] en períodes de sis mesos cada dos o tres anys, perquè no es pot fer aquest canvi de forma immediata». En el cas d’Andorra, Rascagneres va considerar que es podrien assolir aquests dos anys de més «en un període de temps de 10 anys».
Tot i això, el president del consell d’administració també especifica que qui finalment haurà de prendre la decisió d’allargar o no l’edat de jubilació serà l’Executiu i el propi Consell General.
Baixes
D’altra banda, Rascagneres va anunciar que la CASS acotarà més els controls de les baixes per evitar els possibles «abusos». L’obligació «de la parapública és garantir el dret dels ciutadans a la seva baixa sempre i quan estigui justificada medicament, però el que no es pot fer és malgastar els diners dels assegurats, i per això hi ha d’haver uns controls».
Actualment, un 10% de les persones que són controlades per la CASS s’acaben posant d’alta en considerar-se que estan en plenes facultats per poder treballar, mentre que –segons va assenyalar Rascagneres– a França aquest percentatge és del 20%. «Això mostra que els controls del país veí són més estrictes i exigents que els d’Andorra. Nosaltres no anirem en aquest camí de ser més estrictes, però sí que variarem una mica la fórmula dels controls» per acotar més la gent o el col·lectiu que es vigila des de la parapública.
En aquest sentit, Rascagneres va afirmar que si «controles a tothom tindràs un tant per cent, mentre que si agafes a una part dels assegurats amb unes característiques concretes tindràs un percentatge molt més elevat». El 95% dels casos que s’han portat als tribunals per un desacord entre la parapública i els assegurats en tema de baixes i altes mèdiques han acabat tenint una resolució a favor de la CASS. Rascagneres remarca que aquesta xifra mostra que els professionals de l’entitat «saben perfectament el que fan i que no envien a treballar a algú que no pot».
Augmentar les cotitzacions
J. M. RASCAGNERES: «Les cotitzacions actuals són baixes i caldria augmentar-les modificant el coeficient de conversió»
En rodes de premsa i actes anteriors, Rascagneres ha deixat clar que les pensions actuals de jubilació (que estan en una mitjana de 700 euros mensuals) són baixes i que caldria augmentar les cotitzacions. En relació a aquest tema, el president especifica que l’increment hauria de fer-se «a través de canviar el coeficient de conversió». Actualment, a Andorra el percentatge de cotització és del 10% a la branca general, mentre que a altres països que tenen un sistema similar és del 20 o el 25%. Rascagneres creu que aquí està el problema. «Perquè ara tenim un retorn de gairebé 2,5 euros per cada euro que es cotitza, quan hauria de ser d’un euro i poc més». Aquest fet, però, no significa que les pensions siguin «exagerades», al contrari, la realitat mostra que són «baixes. El que passa és que es cotitza poc, i al final, es cobra un índex important en relació al que has cotitzat».
Plans de pensió conjunts
Malgrat que encara no s’ha arribat a una fórmula per solucionar els problemes amb les pensions, Rascagneres va remarcar que encaminar la reforma cap als plans de pensió privats no seria una bona solució. El que sí que podria ser adient és tenir un pla conjunt amb algun país veí. «Hi ha països similars al nostre (amb pocs assegurats) que tenen dos pilars per a les pensions: una seguretat social autòctona i una molt més forta compartida amb el territori veí. Sería el cas, per exemple de Mònaco i França». Rascagneres va afirmar que aquest sistema s’ha proposat davant del Consell General i que dependrà dels òrgans governamentals decidir si s’adapta o no.
La comprensió de la ciutadania
Rascagneres creu que la ciutadania «entendrà» sense problemes les reformes i propostes que hi ha sobre la taula, com les esmentades fins ara o la de retallar la cobertura de serveis i els reemborsaments sanitaris (que ha estat una de les mesures proposades des de la CASS per reduir el dèficit). De fet, el president del consell d’administració assegura que la població «és plenament conscient que fins ara ha tingut un servei de qualitat a un preu inferior al que podien trobar a fora» i que si es vol seguir tenint aquesta qualitat «cal avançar i fer modificacions».
A més, Rascagneres considera que les reformes presents «no afectaran en res a la qualitat del sistema. Les propostes van destinades a endreçar el sistema i a controlar la despesa, però en cap cas afecten als tractaments mèdics».
