El debat sobre la naturalesa de les activitats econòmiques vinculades a plataformes com OnlyFans ha irromput aquest dijous al Consell General, després d’una pregunta formulada per la consellera de Concòrdia, Núria Segués. La parlamentària ha demanat al Govern si es planteja denegar autoritzacions de compte propi a persones que vulguin establir-se al país per aquest tipus d’activitat, tot advertint que la proliferació de casos com el del Rey d’OnlyFans pot estar relacionada amb un creixement demogràfic “descontrolat”.
En aquest sentit, ha instat l’Executiu a prioritzar “la qualitat abans que la quantitat” en les activitats econòmiques, posant en dubte el valor afegit i social d’aquestes activitats, afirmant que poden amagar “formes d’explotació social”, especialment quan les creadores de contingut es veuen empeses a fer-ho per necessitat i no per elecció. També ha qüestionat quin missatge s’està donant a les generacions futures permetent aquest tipus de negocis, tenint en compte que el país aposta per l’educació i la igualtat de gènere.
La ministra d’Interior i Justícia, Ester Molné, ha respost que l’acusat del cas citat per Segués va entrar al país amb un permís de treball ordinari, no pas per compte propi. També ha recordat que el Govern no pot actuar parcialment sobre casos concrets i ha defensat la necessitat de fer un estudi jurídic per determinar si les activitats online com les d’OnlyFans poden considerar-se una forma de prostitució, activitat que sí que està prohibida i sancionada al Principat, però només quan hi ha contacte físic.
“No es pot abordar la qüestió de manera parcial ni precipitada”, ha reiterat Molné, subratllant que el Govern ha encarregat un estudi jurídic i en dret comparat per esbrinar si els serveis sexuals prestats en línia es poden equiparar als presencials i, per tant, si es podria establir una prohibició administrativa per a aquestes activitats. A més, ha obert la porta a valorar si seria possible sancionar no només qui ofereix aquests serveis, sinó també qui els consumeix, com ja contempla la normativa sobre la prostitució tradicional.
També ha explicat que no és tasca de l’Executiu criminalitzar de manera generalitzada les autoritzacions de compte propi o la inversió estrangera, ja que aporten riquesa al país. “El que cal és racionalitzar-les”, ha afegit. En aquest sentit, ha deixat clar que “ara com ara el Govern no es planteja denegar de manera selectiva les autoritzacions per compte propi en funció de les activitats que pretenen venir a exercir al país”. I ha advertit que restringir-les només a determinats col·lectius “no tindria sentit” si alhora es permet que ciutadans andorrans o residents exerceixin les mateixes activitats.
El president de Concòrdia, Cerni Escalé, s’ha afegit al debat per expressar la seva preocupació davant el creixement poblacional i les 200 noves autoritzacions anunciades pel Govern. Ha advertit que determinades activitats poden ser “substitutives del teixit empresarial” tradicional i comprometre la qualitat econòmica del país.
En resposta, Molné ha defensat que el creixement poblacional no és tan accentuat com s’afirma des de Concòrdia, indicant que l’augment del 2024 ha estat d’un 2% i que la quota de 200 persones s’ha fixat per donar resposta a situacions de transició entre règims laborals. També ha matisat que les activitats com la pornografia online no són il·legals, sempre que no impliquin menors, i que el buit legal existent justifica la necessitat d’un estudi previ abans de prendre decisions restrictives.
Finalment, la presidenta suplent del grup parlamentari Socialdemòcrata, Susanna Vela, ha volgut saber si el Govern considera els usuaris d’aquestes plataformes com a creadors de contingut sexual. Molné ha insistit que la regulació actual prohibeix la prostitució, però no la creació de pornografia per mitjans digitals, reiterant que el Govern actuarà si l’estudi jurídic constata la necessitat de fer-ho.
