El Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) posa en marxa l’atenció a domicili per aquelles persones que necessiten cures pal·liatives i que, per la raó que sigui, no es poden desplaçar a l’hospital o prefereixen passar els darrers dies de vida a casa. Així ho va explicar ahir el coordinador clínic de la Unitat de Cures Pal·liatives (UCPA), Xavier Latorre, que també va anunciar que el servei estarà operatiu a partir del 2 de gener, tot i que si algú el requereix abans els professionals ja estan en disposició d’oferir-lo.
En total, el SAAS estima que del més d’un centenar de persones que requereixen d’aquest tractament, una vintena serà susceptible de demanar el servei a domicili. Una xifra que es calcula tenint en compte que la gran majoria dels malalts que reben cures pal·liatives, prop d’un 90%, necessiten el servei a conseqüència d’un càncer. La incorporació del 10% restant a l’estimació feta, van apuntar els especialistes, «farà augmentar el nombre de persones que en faran ús». Pel que fa a l’activitat de la unitat, des del 2009 fins a l’octubre d’enguany s’han tractat 580 persones i més de 1.500 familiars. Fins el 2014 havien necessitat el servei 387 malalts.
A nivell mundial i segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el 60% de les persones que requereixen d’aquest tractament és a conseqüència d’un càncer i el 30% per malalties cròniques avançades.
Un servei necessari/ Tant el coordinador clínic de la unitat com el director assistencial del SAAS, Joan Martínez Benazet, van posar de relleu la importància de disposar del nou servei perquè «permet sortir de l’hospital» amb l’objectiu de «fer menys feixuc el final de vida tant als pacients com als seus familiars». En aquest sentit, Latorre també va indicar que la majoria de ciutadans moren després d’una llarga malaltia i que només prop d’un 10% ho fa per mort sobtada. Aquesta informació evidencia que «un tant per cent molt important de població necessitarà cures pal·liatives».
Latorre va exposar que l’atenció als pacients depèn del nivell de complexitat de les necessitats de cada un. Així, aquells malalts amb un grau de complexitat baix seran tractats, bàsicament, per professionals d’atenció primària, és a dir, el metge de capçalera, infermeres o treballadors socials. Seran aquests els que actuaran com a gestors del cas, que intervindran si cal i que tindran contacte amb els familiars del pacient.
Per aquells malalts de complexitat mitja, les actuacions seran compartides entre l’atenció primària i l’especialitzada. En aquest sentit, els gestors del cas seran els professionals d’atenció primària i la intervenció estarà compartida segons la intensitat que requereixi l’actuació, així com també el tracte amb la família. Finalment, en cas de tenir una complexitat elevada, serà la unitat especialitzada els que s’ocuparan del pacient, tot i que sense desvincular l’atenció primària del procés.
