Cada vegada es donen més casos a Andorra de joves menors de 35 anys addictes als videojocs. Si la tendència actual es manté en els propers anys en els mateixos barems d’ara, es poden arribar a triplicar el nombre de persones en tractament i alhora incrementant-se el percentatge de potencials ludòpates arran d’aquestes pràctiques.
Tot i que al Principat no es disposen d’estadístiques oficials en no haver-hi registres en aquesta matèria, alguns experts en psicologia i psiquiatria consultats per EL PERIÒDIC han assegurat que les darreres dades facilitades per l’Associació Catalana d’Addiccions Socials poden ser extrapolables al país. Segons aquestes dades, un de cada cinc ludòpates no passen dels 35 anys.
L’entitat catalana explica que des de fa cinc anys s’ha passat d’un 1% de consultes rebudes de menors a un 10% en l’actualitat.
Per a molts pares es tracta d’una lluita diària. La batalla consisteix en intentar controlar als seus fills i les seves pràctiques de cara als videojocs, per tal d’evitar que es passin hores i hores davant una pantalla sense fer res més que això. Un simple videojoc pot ser el principi d’una addicció. I és que la utilització incontrolada pot suposar un desordre greu en la vida dels nens i adolescents. Al principi l’ús d’aquests jocs, habitualment, es fa de forma esporàdica, però el problema comença quan la freqüència augmenta fins a fer-se pràcticament diària.
L’ús excessiu dels videojocs es troba associat amb menors nivells d’activitat física, tendint d’aquesta manera a desenvolupar o patir una obesitat tant en la infància com en l’edat adulta, acostumats d’aquesta manera a una vida sedentària. Els nens amb més risc de desenvolupar una addicció als videojocs són aquells que no tenen les hores dedicades a jugar controlades pels seus pares.
Però el videojoc és un primer pas per d’altres addiccions possibles. D’ell es pot passar també a les apostes online o a altres modalitats de joc en línia que permeten establir converses amb diversos jugadors que en alguns casos no han estat identificats enlloc i, per tant, es desconeix si es tracta d’amics o desconeguts.
PREVENCIÓ/ Els progenitors cada cop demanen més ajuda. El president de l’Associació Catalana d’Accions Socials (Acencas), Francesc Perendreu, considera que cal implicar en el món del joc, des de l’administració a les empreses «per promoure l’educació en el joc des de la família i l’escola».
Les noves tecnologies, TIC, han desenvolupat al seu voltant tot un gran mercat del joc amb terminals i videojocs cada cop més avançats i atractius, amb un gran potencial per als usuaris.
Un estudi publicat l’any 2014 sobre videojocs i addiccions en nens i adolescents posa de manifest que el 80% dels menors juguen als videojocs amb freqüència. Acostumen a jugar més els nois que les noies, per norma general, i especialment els caps de setmana. Els jugadors dediquen un 42,7% del seu temps a aquests jocs, mentre que entre setmana acostumen a ocupar-ne un 22,3%.
El 40% dels adolescents juguen a casa seva i el 20% presenta dependència als videojocs. El 70% d’aquests, a més, abusa dels jocs virtuals. Característiques com la recerca d’experiències noves, la identitat, la motivació, la capacitat de resolució de problemes i la disposició de jugar, a més del trencament del control parental, afavoreix l’addicció als videojocs.
Els experts consideren necessari poder arribar a definir limitacions horàries com a mesura de prevenció. Cal facilitar que els videojocs es reservin per als festius i els caps de setmana. A més cal evitar que s’instal·lin les videoconsoles en les habitacions dels nois i de les noies ja que augmenta la incomunicació familiar.
EL PAPER DELS PARES/ El fet més perillós és que la majoria dels menors que juguen a aquests jocs virtuals no són conscients dels problemes o conseqüències que poden comportar el seu ús reiterat o la seva addicció negada.
La majoria no reconeixien que estaven desenvolupant una addicció, per a ells tant sols estaven passant les seves hores gaudint d’un joc virtual que els feia gracia i els aportava emocions. Per això és important que els pares conscienciïn als seus fills dels perills que hi pot haver amb un ús abusiu dels videojocs.
El posar límits és també en aquest cas un paper poc gratificant pels progenitors que, a vegades, es troben condicionats pels horaris laborals que no permeten poder controlar el que fan els seus fills. A banda de l’empitjorament de la relació familiar les complicacions també poden interferir en l’exercici acadèmic amb una reducció evident del rendiment escolar dels joves i adolescents.
