Dintre del programa d’adaptació del SAAS a la política sanitària i pel que fa al nou model organitzatiu, el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària pretén prioritzar i acabar de desplegar quatre àrees d’aquí a finals d’any 2015. En aquest sentit, l’àrea d’atenció a l’usuari és un dels apartats que reben més atenció i la carpeta que, segurament, aporta més novetats atenent a part de l’estudi que l’assessoria Arthur D.Little ha fet per vehicular el procés del SAAS a la seva adaptació a les noves necessitats. D’aquesta manera, s’espera implementar abans que acabi l’any un centre d’atenció telefònica, mostradors d’atenció al públic i un apartat intern d’atenció al client.
Aquest treball, que va ser presentat i exposat ahir, recull bona part del camí i dels canvis que ha d’introduir el SAAS de cara al Pla Nacional de Salut 2020. Amb l’anterior estructura sanitària, es reconeixen diferents tipus de registres clínics independents, diferents procediments administratius, mecanismes de planificació i aplicació de les normatives i mecanismes de registres d’activitat de controls de qualitat que arribaven a suposar una dificultat de gestió. A més, en referència a la potenciació de relació amb l’usuari, els diferents canals que es posaran a disposició per potenciar la seva àrea vindran a corregir una «dificultat d’imatge de marca» que està tenint el SAAS, com va reconèixer Lluís Burgués, director general.
Conclusions del treball/ En el programa que va preparar l’empresa Arthur Little, un cop estudiat el cas i detectades les mancances, van efectuar un diagnòstic basat en tres blocs per «atorgar una solució estructurada», com va apuntar David Borràs, partner de l’empresa.
En primer lloc, definició d’un esquema de planificació estratègica i de definició d’objectius i pressupostos per canviar l’actual model de gestió del SAAS a un basat en el compliment d’objectius mesurables i controlables i, d’altra banda, augmentar la transparència en la gestió del sistema. De cara al públic, es demana una revisió de l’activitat dels equips dedicats als processos d’admissió i informació per «homogeneïtzar l’atenció al públic i millorar la productivitat», va apuntar Borràs. Finalment, el tercer bloc de solució és una revisió dels equips i processos de suport del SAAS amb l’objectiu de millorar la productivitat sense afectar al seu servei.
Homogeneïtzar la informació/ Burgués va afirmar que «des de la direcció del SAAS hem percebut des de fa temps que tenim una relació amb la ciutadania molt heterogènia i una dificultat important d’imatge de marca, perquè no es dóna el mateix missatge a tots els punts d’atenció al públic». Per corregir aquesta mancança, assegura Burgués «es busca l’homogeneïtzació de la informació», és a dir, la coordinació de les demandes telefòniques, una gestió més àgil de l’agenda i accelerar l’atenció, encara que sigui amb un altre especialista, que el pacient pugui necessitar. En aquest sentit,el director general no creu que aquesta reestructuració suposi problemes a nivell de personal perquè «pel nivell d’exigència, no sobrarà personal i molts es podran reubicar. Són àrees que potencialment poden créixer moltíssim i donar un bon servei. El que volem és potenciar a gent que ja tenim en la institució i potenciar les seves capacitats».
A banda de la millora d’atenció telefònica d’atenció al públic i de contacte directe, el SAAS introduirà una comptabilitat analítica dins de l’àrea financera i de comptabilitat, la implementació de la història clínica electrònica –la unificació de la història clínica– i la creació de la història clínica digital d’Andorra que, com tota la resta de novetats, es preten que a finals d’any o principis de 2016 ja siguin una realitat.
En l’àrea de recursos humans es vol fer un estudi de clima laboral, una homogeneïtzació dels reglaments i de la relació entre els professionals lliberals i el Centre Hospitalari d’Andorra.
La despesa sanitària/ En la present reestructuració pot preocupar com es resoldrà, a partir d’ara, la despesa sanitària. La distribució de prestacions reemborsades per la CASS és d’un 43% per la SAAS –un 33% del Centre Hospitalari d’Andorra–, un 40% de proveïdors nacionals convencionals i un 17% de l’estranger. La ministra Ferrer va subratllar que «la despesa sanitària es manté i el problema és l’origen dels diners, d’on prové el finançament. En l’anterior sistema hi havia molta més part del finançament que venia de la CASS i que representava menys a les arques a nivell de transferències de l’Estat». Ferrer va posar l’accent en que «estem parlant de qualitat assistencial. No retallarem prestacions, al contrari, el que hem de fer és, amb els recursos que tenim, donar més qualitat de servei». És a dir, optimitzar els recursos i, amb les eines que tenen, millorar la gestió i augmentar la qualitat d’atenció sanitària.
Burgués va sortir al pas i va insistir en que «el motiu de demanar aquest estudi d’assessorament no ha estat mai el d’una reducció pressupostària. Només busquem un increment de la qualitat assistencial i dels mecanismes de funcionament del SAAS».
