El preu mitjà del lloguer va situar-se en 601 euros al mes durant el 2018, el que representa un augment del 2,9% respecte a l’any anterior, quan va ser de 584. Així es desprèn de l’Enquesta de Pressupostos Familiars que just ahir va publicar el Departament d’Estadística i que recull, entre d’altres dades, l’evolució de la despesa en habitatge dels últims anys. Malgrat que aquest darrer és l’increment més significatiu, des del 2012 el preu ha anat a l’alça i en només sis anys ha experimentat un creixement de fins al 6,9%, passant dels 562 euros del 2012 als 601 ja esmentats de l’any passat.
De fet, el creixement d’aquesta despesa va afectar bona part de la població, ja que al 2018 el 63,6% de la ciutadania vivia en un habitatge de lloguer, mentre que la resta d’habitants ho feien en una propietat privada, un 23,9% dels quals en una que estava totalment pagada; un 8,3%, en una que només ho estava parcialment; i un 4,3%, en una d’heretada. Tot i que el lloguer és el règim de tinença més habitual a Andorra, l’any passat el nombre de persones que van optar per aquesta opció va reduir-se en 2,5 punts respecte al 2017 a favor de les persones amb una propietat privada.
Despeses
Tot i que l’augment del preu de l’habitatge va ser un dels més significatius, l’Enquesta de Pressupostos Familiars reflecteix un increment de fins al 3,8% en la despesa total efectuada per les llars residents al Principat en béns i serveis destinats al consum final durant el 2018. Si ens limitem a la despesa mitjana per llar, va augmentar en un 0,8%, mentre que per persona va fer-ho en un 1,9%. Pel que fa a la distribució percentual, el grup que inclou habitatge, aigua, gas, electricitat i altres combustibles representava la major despesa per a les famílies, amb un 34,1% del consum total, un punt més que al 2
Les llars amb una sola persona de 65 anys o més creixen gairebé tres punts, de l’11,4% al 14,3%
017. Per darrere d’aquest grup, se situava el d’aliments i begudes no alcohòliques, amb un 15,8%, i el de transport, amb un 13,1%. Tots tres junts arribaven a sumar el 63% de la despesa total. I a excepció de les begudes alcohòliques, el tabac i els narcòtics, l’hoteleria i la restauració, el vestit i el calçat, i les comunicacions, la resta de grups de consum van experimentar un increment en el cost.
De tota manera, aquestes tendències divergeixen quan s’analitza el consum segons el nivell de despesa de les llars. Per exemple, el 20% de les llars amb menys despesa van destinar el 61% del seu pressupost a béns i serveis dels grups d’habitatge, aigua, gas, electricitat i altres combustibles i d’aliments i begudes no alcohòliques. Aquest percentatge, però, va disminuint en tots dos grups en els nivells de despesa següents fins a situar-se en un 37,7% en el darrer, en què el d’habitatge representa un 29,5% i el d’aliments, un 8,2%. Per contra, en el tram de llars amb més nivell de despesa el consum se centra, més enllà de l’habitatge, en el transport, amb un 20,4%, i els béns i serveis diversos, amb un 10,9%.
Característiques
A més d’augmentar la despesa de les llars, durant el 2018 també van detectar-se certs canvis en la seva configuració. Pel que fa al nombre de membres, les llars amb un màxim de tres persones van passar a representar un 83,4%. Concretament, les llars d’un membre van augmentar en 0,6 punts, fins a un 29,7%, i les de dos membres, en 1,2, fins a un 32,9%, mentre que la resta van reduir-se lleugerament. De fet, la mitjana de membres per llar va situar-se en 2,29 persones, la xifra més baixa dels últims cinc anys.
Quant a les seves edats, cal destacar que un 73,5% de les llars al 2018 no comptaven amb menors d’edat. I si bé van disminuir les monoparentals, en gairebé dos punts, fins a un 3,4%, van incrementar-se les llars amb una sola persona de 65 anys o més, en gairebé tres punts, ja que van passar d’un 11,4% al 2017 a un 14,3% al 2018. L’altra dada rellevant és la de les llars amb parelles sense fills, que van situar-se en un 26%, pràcticament quatre punts per sobre que l’any anterior. En referència a les famílies amb fills, seguien predominant les que en tenien un de sol, amb un 9,8%, seguides de les que en tenien dos, amb un 6,9%, i les que en tenien tres, amb un 1,1%, totes lleugerament per sota dels percentatges de l’any anterior.
