La sessió del consell de Comú d’Encamp celebrada aquest dijous ha estat marcada per la tensió entre la majoria i l’oposició arran del nomenament de David Astrié com a nou director d’Infraestructures i Manteniment. El càrrec, vacant després de la dimissió de l’anterior responsable, comporta un complement de referència mensual de 586 euros, un aspecte que ha estat objecte de crítica per part de la minoria.
Astrié, que va ser cònsol major d’Andorra la Vella, havia estat designat prèviament cap d’infraestructures després de superar un procés de selecció. Ara, és promogut a la direcció del departament. La consellera de l’oposició Marta Pujol (Avancem) ha qüestionat el procediment, tot assegurant que la decisió “genera greuges comparatius” entre treballadors de l’administració comunal. També ha denunciat que el nomenament s’ha fet sense aplicar el període de prova que, segons ha afirmat, sí es va exigir en altres processos similars.
Pujol ha posat com a exemple un cas anterior del mes de gener, quan es va contractar un cap d’obres públiques i urbanisme. Segons ha exposat, l’informe de l’empresa externa que assessorava el Comú aleshores vinculava el complement de referència a la superació d’un període de prova. En canvi, ha assegurat que aquesta vinculació no es va establir en el cas d’Astrié. “Això fa pensar que la voluntat de nomenar-lo director ja era prèvia”, ha dit, insinuant una possible relació de preferència entre Astrié i la cònsol major, Laura Mas.
Mas ha negat qualsevol tracte de favor i ha defensat la legalitat del procediment. “Astrié ha guanyat un edicte i ningú pot dubtar de la seva vàlua professional”, ha afirmat. Segons ha explicat, el complement de referència “queda en suspens”, així com el període de prova, a causa de la necessitat urgent de substituir el director sortint. “No hi ha cap irregularitat en el procés. Si no es digués David Astrié, no estaríem parlant d’això”, ha sentenciat la cònsol, qui també ha acusat l’oposició de fer “política barata”.
Pujol, per la seva banda, ha rebutjat les acusacions d’atac personal. “No critiquem la persona, sinó la gestió del comú i l’ús dels complements salarials”, ha dit. Ha recordat que molts funcionaris no disposen d’aquest tipus de retribució i ha qualificat el cas com un “contracte de favor”. Segons la consellera, els complements de referència només s’haurien d’aplicar “en casos molt justificats i concrets”, com ho va ser, segons ella, la contractació del cap d’obres públiques després de tres convocatòries fallides.
Mas ha reiterat que el complement de referència “no és una figura nova” i que forma part de la normativa de funció pública. “No és obligatori encarregar un informe extern, però ho hem fet, i l’hem aplicat segons les recomanacions”, ha conclòs.
