Des del Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra (FNDJ) es va trametre la setmana passada un article d’opinió a EL PERIÒDIC on s’expressava que un grup de joves advocats estava molest amb el sistema de certificació. I és que «molts» s’havien trobat amb que «després d’estar graduats en dret i tenir un postgrau en dret andorrà no podien entrar al mercat laboral», degut –segons el FNDJ– al nou reglament aprovat el passat mes de maig.
El Col·legi d’Advocats, però, va assegurar ahir que no és coneixedor d’aquest malestar i que «no entén» perquè la publicació retreu que el nou reglament –que regula els requisits per obtenir el certificat d’aptitud per exercir en l’advocacia– ha deixat desemparat als joves de la professió. Ja que, segons va detallar la degana del col·legi, Sophia Bellocq, les condicions d’estudi per accedir al certificat són les mateixes «abans i després que s’aprovés el reglament».
Necessitat d’un màster / En concret, el president del FNDJ, Roger Padreny, destacava en l’article que amb la implantació del nou model molts joves s’havien trobat que «ja no calia el postgrau en dret andorrà, sinó que s’havien de superar tres proves que organitzaria el Col·legi d’Advocats, així com posseir un màster nivell 4 del Mates (Marc Andorrà de Titulacions d’Ensenyament Superior)». El FNDJ també destacava que els joves no havien tingut «un temps transitori» per adequar-se als requisits que demana el nou reglament.
Amb tot, Bellocq va puntualitzar que «mai a la vida algú amb un bàtxelor, que té 180 crèdits, ha accedit a la carrera d’advocat, perquè a Europa no existeix aquest nivell». Per tant, «segons s’indica en la Llei d’Advocacia, publicada el gener del 2015 però amb data d’aprovació del 2014, s’especifica que el certificat d’aptitud va vinculat amb un màster en dret de 300 crèdits».
Aixì, Bellocq va remarcar que no hi ha «cap sorpresa ni engany» , doncs al 2014 ja se s’havia que sense un màster específic no es podia accedir al certificat.
Obligació d’estudiar a fora / A més, els joves que es van adreçar al FNDJ van reivindicar que l’obligació d’anar a estudiar a fora el màster no és «justa». Ja que per raons econòmiques o temporals els és impossible accedir a dits estudis i sense ells no poden exercir la professió per la qual s’han preparat al Principat. Vers aquest fet, Bellocq va puntualitzar que des de sempre «hem hagut d’anar a fer el màster a França o Espanya perquè fins ara no hi havia cap sortida a la Universitat d’Andorra (UdA), i mai ningú s’havia queixat. Som un país de petita dimensió, fem el que podem i ho hem de fer bé».
Els mateixos estudis que un Batlle / En l’article d’opinió, Padreny també remarcava que una de les queixes dels joves professionals és que per obtenir el certificat d’advocat i de Batlle s’ha d’estudiar el mateix temari, ja que «els exàmens són els mateixos». Un fet que Bellocq veu totalment lícit, doncs es pregunta «on s’és vist que un advocat hagi de tenir una formació inferior a la de un Batlle».
Practicum / De la mateixa manera, Bellocq va especificar que les proves actuals per accedir al certificat d’advocacia no han variat. La diferència és que s’ha «creat una altra prova, això s’ha fet perquè a tots els països europeus has de passar un practicum un cop hagis acabat la Universitat». Aquest és un sistema que s’ha igualat a tots els països i «nosaltres no hem de ser menys. A Andorra no hem de tenir una qualitat inferior a la qualitat mínima que s’exigeix a nivell europeu».
Contacte entre les parts / D’altra banda, Padreny va assegurar que el FNDJ s’havia reunit amb el Col·legi d’Advocats i el Ministeri de Justícia per trametre’ls les queixes dels joves professionals. Un fet que Bellocq va negar, i és que va assegurar que «és totalment fals que s’hagin posat en contacte amb nosaltres».
