En el 2023 la xifra de persones ateses pel departament d’Afers Socials ha disminuït un 16% respecte al 2022, concretament, 398 usuaris menys. Pel que fa als expedients d’atenció continuada, el percentatge ha decrescut un 23%, mentre que en els expedients d’atenció puntual ha augmentat un 22%. La mitjana entre ambdós és d’un 15% menys que l’any anterior, el que deixa 255 expedients menys. El director del departament d’Afers Socials, Joan Carles Villaverde, ha afirmat que “hi ha menys demanda que altres anys, però les que la demanen necessiten més ajuda”, afegint que “per molt que les famílies tinguin treball, el nivell d’ingressos no és alt”.
En referència a la distribució de problemàtiques, s’han diagnosticat 2.774 problemàtiques en els 1.075 expedients, el que deixa una mitjana de 2,58 per cada expedient. En el 2023, la problemàtica econòmica és la que més destaca, concretament els ingressos econòmics inferiors al LECS, amb un 27%, un 42% menys en comparació al 2022; en segon lloc, problemes personals-familiars amb un 24%, un 39% menys que el 2022, i, en tercer lloc, problemes de salut amb un 23%, un 68% menys que el 2022.
D’altra banda, destacar que el model de família està canviant en els darrers anys. A Andorra, el 61% de les llars són unipersonals, és a dir, només consten d’una persona. El 22,4% de les llars són monoparentals, en les quals només un pare/mare es responsabilitza dels fills. Així, es tracta de més d’un 80% les famílies residents a Andorra que no corresponen al model de familiar nuclear, la que està formada per pare, mare i fills. Per tant, el 84% del total de les persones beneficiàries d’aquestes ajudes puntuals són famílies aquest tipus de famiies esmentades. L’any 2023 l’import mitjà per llar ha estat de 3.258 euros, la qual cosa suposa un augment del 3,7% en relació amb el 2022.
En relació amb la gent gran, s’ha ponderat que les persones que reben una pensió de solidaritat va créixer l’any passat un 7,5%. Així, les prestacions atorgades van passar de 1.159 a 1.245 l’any passat i l’import mitjà va ser de 525,12 euros.
Pel que fa al servei d’atenció domiciliària (SAD), l’increment d’usuaris l’any passat va ser d’un 48% arribant als 62, motiu pel qual es mostren contents, ja que és un servei que es va “consolidant i assolint els objectius” d’oferir un suport que permeti que les persones grans romanguin al seu domicili el major temps possible. Marín ha destacat que “un dels pilars d’Afers Socials és precisament procurar que la gent gran tingui una vida digna i que cada cop més puguin estar a casa seva”, afegint que per aconseguir-ho, a banda del SAD, està la concertació de places.
Quant a les residències, Marín ha destacat la necessitat de construir residències sociosanitàries com la que hi ha prevista a Encamp i amb la qual ja hi ha un preacord per disposar de places concertades. A més, ha recordat que s’està treballant perquè “cada parròquia tingui un centre de dia”. Qüestionada per les llistes d’espera per a una residència, Marín ha explicat que hi ha 11 persones que esperen una plaça a un centre sociosanitari de 24 hores; 11 més que es troben en un centre de dia i volen una plaça residencial; quatre persones que estan en una plaça respir; altres 9que estan en un centre sociosanitari de 24 hores, però en residències privades i que reben una ajuda del Govern, i altres 24 que també estan en una privada i volen una plaça concertada, però que no reben cap ajuda.
