Units pel Progrés d’Andorra considera que les mesures adoptades pel Govern són insuficients per donar resposta a les necessitats econòmiques dels assalariats, les famílies, els petits autònoms i les empreses i reclama que «els càrrecs públics en aquesta situació d’emergència nacional a causa de la crisi sanitària són els primers que han de donar exemple de solidaritat amb els ciutadans que estan travessant una situació econòmica molt difícil». En aquest sentit, demana corresponsabilitat, també per part dels Síndics, Consellers Generals, membres dels Comuns i de les Administracions Parapúbliques, en el repartiment del cost econòmic de la crisi «reduint el seu salari al salari mínim, fixant els seus salaris mensuals en 1.083,33€ mentre duri la situació d’emergència».
Entre les propostes també incideixen en què l’Executiu asseguri una renda vital bàsica a tots els assalariats de l’import equivalent al salari mínim interprofessional, a la qual s’hi podrien acollir totes les persones que acreditin que es troben en una situació de vulnerabilitat, no disposen d’ingressos o han perdut la seva feina. També els empresaris que han cessat la seva activitat amb l’objectiu de «preservar la situació del col·lectiu de treballadors, i d’alleugerir als empresaris de la càrrega feixuga del pagament dels salaris». Per altra banda, també demanen garantir aquesta renda als autònoms i a les petites empreses «el temps que duri la situació d’emergència sanitària i fins a la recuperació de la seva activitat normal» així com, que el Govern es faci càrrec de l’import total de la cotització a la CASS.
El comunicat també contempla mesures econòmiques als propietaris d’habitatges que han vist reduïts els seus ingressos i que el preu de renda de lloguer es redueixi un 50%. A més, consideren la possibilitat que els petits propietaris s’acullin a la moratòria en els pagaments dels préstecs hipotecaris. De fet, des del grup incideixen que al principi de la situació d’emergència sanitària ja van proposar establir una moratòria mínima de sis mesos de les obligacions de pagament previstes en els contractes de préstec i crèdit fins «a la recuperació de la normalitat de l’economia». D’aquesta manera, expliquen que la mesura «no comporta cap perjudici per les entitats bancàries perquè s’allargaran els terminis de durada inicial d’amortització previstos en els contractes equivalent al temps de la moratòria».
