El Ministeri de Salut ha respost a les preguntes sobre els protocols aplicats en l’àmbit de Salut Mental amb informació general, però sense entrar en detalls específics que permetin avaluar amb claredat la seva eficàcia i implementació.
Una de les qüestions principals ha estat sobre els criteris i protocols per decidir un internament involuntari a la quarta planta de l’Hospital de Salut Mental. Segons Salut, aquestes decisions s’han regit per “protocols rigorosos que garanteixen la seguretat i el respecte als drets del pacient”, destacant criteris com la “pèrdua del judici de realitat o manca de consciència de la malaltia” i el “risc imminent d’autoagressió o perill per a tercers”, però sense detall.
A més, s’ha assenyalat que els ingressos poden ser urgents o programats, amb la necessitat de comunicar-los a la Batllia en un termini màxim de 24 hores, davant la pregunta sobre els casos en què les famílies rebutgen la possibilitat d’ingrés del pacient. Salut també ha mencionat alguns protocols concrets, com el d’internaments d’urgència o el de maneig de restriccions físiques, però no s’ha aprofundit en els mecanismes concrets d’execució d’aquestes mesures.
Sobre els casos en què la família rebutja l’internament, Salut ha explicat que s’acudeix a la Batllia per sol·licitar l’autorització pertinent, amb supervisió mèdica i registre a la Història Clínica Compartida. En situacions d’urgència, s’ha actuat sense autorització prèvia, però amb l’obligació de ratificar la decisió judicialment en un termini de 24 hores.
Un dels punts més sensibles ha estat la prevenció d’abusos sexuals entre interns. Salut ha descrit mesures com la supervisió diària per part de l’equip mèdic i d’infermeria, l’ús d’habitacions individuals en casos específics, i un sistema de vigilància permanent en els casos d’agressions en l’àmbit general i no concretament en la prevenció de possibles abusos sexuals. A més, s’ha destacat que les instal·lacions compten amb mesures de seguretat física, com sistemes de doble porta i finestres protegides.
Pel que fa a les millores previstes en el servei, Salut ha destacat accions com la formació del personal, la revisió de protocols i el desenvolupament de noves infraestructures, com els pisos amb suport o el centre de salut mental de la Seu d’Urgell, el qual es va començar a construir el novembre passat. També s’ha esmentat el seguiment ambulatori des dels centres de salut mental d’adults i infantojuvenils. Cal destacar que els terminis, els recursos destinats i els impactes esperats sobre els pacients i professionals del servei no s’han detallat.
