Miquel Puig, economista i exsecretari d’Economia de la Generalitat de Catalunya, ha expressat una postura crítica envers l’Acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea, en la seva intervenció com a assessor de Concòrdia sobre aquesta matèria. Durant les declaracions prèvies al primer acte públic del grup parlamentari envers les negociacions amb Europa, Puig ha afirmat que aquest acord “crea més problemes que solucions”, destacant riscos econòmics importants.
En la mateixa línia, el president del grup parlamentari, Cerni Escalé, ha exposat que aplicar les més de 6.000 lleis europees que comportaria l’Acord podria significar un aixecament d’obstacles per a determinades barreres comercials, però també suposaria grans dificultats per al país. “El Tribunal de Justícia Europeu passaria per sobre de la jurisdicció d’Andorra, i això té implicacions importants per a sectors com el dret laboral”, ha afirmat. Escalé també ha advertit sobre la crisi d’habitatge i ha assenyalat que l’Acord podria agreujar el problema, fomentant una construcció desmesurada fora dels nuclis urbans i dificultant encara més l’accés a un habitatge digne.
Per altra banda, la consellera general i presidenta del partit, Núria Segués, ha assegurat que “una adhesió a qualsevol preu no és viable” i ha fet una crida a explorar altres vies que no comprometin l’economia andorrana ni la sobirania del país. A més, ha remarcat que les decisions clau sobre aquest acord s’ajornen fins a la primavera del 2025, la qual cosa deixa Andorra en una posició d’espera que impedeix accions immediates.
La presidenta del partit, Núria Segués, durant l’acte d’avui.
Tanmateix, el conseller general Pol Bartolomé ha alertat que la situació socioeconòmica del país ja és preocupant i que la població andorrana “viu pitjor que fa deu anys”. Segons Bartolomé, l’acord no genera entusiasme entre la ciutadania, i és altament probable que la població el rebutgi en un referèndum. Ha subratllat que cal evitar una fractura interna al país i treballar per unes condicions que garanteixin una vida digna per als andorrans.
Per la seva banda, Puig ha advertit que el text negociat no només podria provocar la desaparició de sectors econòmics, sinó també una transformació negativa en sectors com la construcció, que ja representa una proporció econòmica desmesurada, pujant al 8%. També ha destacat el perill que empreses locals siguin substituïdes per sucursals de corporacions més grans provinents d’altres estats comunitaris, afectant especialment les professions regulades com l’advocacia.
En aquesta linia, segons Puig, la productivitat d’Andorra és estructuralment més baixa que la d’altres països veïns, com Espanya i França, i l’obertura econòmica derivada de l’acord no ajudaria a revertir aquesta situació. També ha remarcat que l’arribada de capitals estrangers al mercat immobiliari agreujaria la crisi d’accés a l’habitatge per a la població local.
Així i tot, Escalé ha proposat que, en comptes de l’Acord d’associació actual, Andorra explori alternatives que ja permetin adherir-se a programes europeus sense necessitat d’una associació tan àmplia. “Hi ha opcions que no impliquen aplicar totes aquestes normes i que poden garantir millors resultats per a Andorra”, ha afirmat.
El president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, en l’acte celebrat al Comú d’Escaldes-Engordany.
Puig ha insistit que Andorra necessita una vinculació amb la UE, però considera que aquesta ha de ser radicalment diferent de la que es planteja actualment, apel·lant a la defensa dels sectors clau del país com el financer. En aquest sentit, ha posat com a exemple Mònaco, que va decidir trencar les negociacions amb la Unió Europea per motius similars, tot mantenint bones relacions amb el bloc. Segons Puig, “la UE no vol trencadisses amb ningú, ni les tindria amb Andorra”, remarcant que el país té capacitat per negociar unes condicions més beneficioses i adequades a la seva realitat.
L’economista i exsecretari d’Economia de la Generalitat de Catalunya, Miquel Puig, expressant la seva opinió sobre l’Acord d’associació.
Pol Bartolomé, Conseller General, durant l’acte de Concòrdia.
