L’anunci de la retirada dels Estats Units de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i l’escalada de tensions comercials impulsades per l’administració de Donald Trump des dels Estats Units estan generant incertesa a escala global. Andorra, tot i la seva posició estratègica i la seva dependència econòmica d’Europa, també es pot veure afectada per aquestes decisions.
La sortida dels Estats Units de l’OMS pot arribar a suposar una crisi de credibilitat per a l’organisme internacional. Segons Yvan Lara, politòleg d’Andorra Recerca i Innovació (AR+I), “això genera una pèrdua de legitimitat en el sistema de salut global, trencant consensos fins ara inamovibles en matèria de prevenció i salut pública”. Per poder escenificar el problema que pot suposar aquesta pèrdua de legitimitat, Lara ha exemplificat un cas de gestió de vacunes: “Els experts insisteixen en la importància de la prevenció, i un cop el consens es trenca, altres països poden veure la sortida com una opció viable”.
En aquest aspecte, el politòleg Albert Areny ha afegit que “aquest tipus de moviments per part de potències com els Estats Units generen un efecte dòmino. La pèrdua de confiança en institucions com l’OMS pot debilitar encara més els esforços globals en salut pública, i Andorra, tot i no ser un actor principal, en pot percebre les conseqüències indirectes”.
D’altra banda, l‘arribada de Trump al poder ha afavorit la consolidació de règims autàrquics arreu del món. Tanmateix, Lara ha incidit en el fet que “el que abans semblava extremista està esdevenint cada cop més sistèmic i acceptable”. Això provoca una reconfiguració de l’escenari geopolític, amb un augment de les tensions i una reducció de la cooperació internacional. En aquest context, Andorra manté la voluntat de continuar amb l’Acord d’associació amb la Unió Europea, tot i que la incertesa en el panorama polític mundial podrien alterar els seus plans de futur.
Una altra temàtica que es troba a l’ordre del dia són les polítiques comercials impulsades per Trump. Aquestes han generat una onada de represàlies aranzelàries en l’àmbit mundial. “Primer va ser amb Canadà i Mèxic, després amb la Xina, i ara amb la Unió Europea. Això és una guerra comercial”, ha advertit Lara. Aquest conflicte comercial té efectes directes en l’economia europea i, per tant, en Andorra.
Per la seva banda, Areny ha apuntat que “si la Unió Europea respon amb mesures similars, es poden encarir els productes americans i afectar els comerciants andorrans que depenen de mercats internacionals”. A més, es podria veure una reducció de les vendes d’alguns productes d’origen nord-americà a causa de l’increment de preus. “No podem oblidar que, quan es tracta de productes com la tecnologia, l’electrònica o fins i tot alguns productes alimentaris importats, el Principat també es veu afectat per aquests canvis aranzelaris. L’increment de preus pot repercutir en el consumidor final i, en el cas dels comerciants, reduir la seva competitivitat”, ha afegit el politòleg.
Convenis internacionals
En contrast amb aquest escenari de tensió global, el Govern ha fet un pas endavant en matèria de cooperació internacional aprovant l’adhesió al Protocol de Ginebra sobre la prohibició de l’ús de gasos asfixiants o tòxics en conflictes armats. En aquest indret, Lara ha destacat que “aquest tipus d’acords formen part d’un escenari de cooperació global que ara està en risc”.
Així doncs, en ser preguntat, Areny ha ponderat que “tot i la incertesa global, Andorra està demostrant que manté el seu compromís amb la seguretat i els drets humans. A l’hora de negociar i establir acords, és fonamental que el Principat es mostri com un soci fiable en l’escenari internacional”.
Aquesta decisió reafirma el compromís d’Andorra amb els tractats internacionals i el dret humanitari, contrastant amb la tendència a l’aïllament d’altres països. “Encara que la guerra comercial i la inestabilitat política global ens afectin, Andorra manté una línia de cooperació i estabilitat”, conclou Areny.
