“Després de tota la planificació, només s’haurien de fer 70 noves lleis”. És un fet: l’aprovació de l’Acord d’associació amb la Unió Europea comportaria la creació d’una setantena de noves normatives, amb els corresponents tràmits parlamentaris. Així ho ha exposat el secretari d’Estat per a les Relacions amb la Unió Europea, Landry Riba, en la seva intervenció davant la Comissió Legislativa de Política Exterior.
Aquest conjunt de lleis respon a la necessitat d’adaptar el marc legislatiu andorrà al “cabal jurídic comunitari”, que inclou dues grans categories: el cabal històric i el cabal dinàmic. El primer està format per 3.983 actes jurídics europeus, als quals cal sumar 474 més corresponents al sistema EUTIAS, els quals resten suspesos fins que no hi hagi un acord sectorial específic. En total, 4.869 actes europeus formen part del conjunt normatiu que caldrà incorporar.
No obstant això, tal com ha puntualitzat Riba, “una norma europea no significa un tràmit parlamentari”. De fet, una part important —fins al 20%— ja està recollida a través d’acords vigents com el veterinari, el monetari i el comercial. Per aquest motiu, el nombre real de lleis que requeriran debat i votació al Consell General seria de prop de 70.
Aquestes lleis, però, poden tenir un caràcter complex i modular. Tal com ha alertat el president de Concòrdia, Cerni Escalé, algunes podrien convertir-se en “lleis matriosques”, que amaguen dins seu múltiples desenvolupaments normatius. “No només el cabal històric, sinó també el dinàmic pot derivar en més legislació”, ha advertit. També ha lamentat que el Govern “vol avalar tota la gestió i preparació un cop ratificat l’Acord, sense tenir en compte els grups parlamentaris no majoritaris”, mantenint que hi ha casos com el PS, el qual forma part de la comissió, però no de la majoria parlamentària.
Un altre element clau serà el cabal dinàmic, que inclourà futures normatives europees que es vagin generant. Aquestes hauran de ser valorades i introduïdes a través d’una comissió mixta, integrada per representants d’Andorra i la Unió Europea. “Aquest comitè aprovarà formalment les decisions, i després passaran pel Consell General, es traduiran al català i es publicaran al BOPA”, ha detallat Riba.
Tot plegat el volum de l’agenda parlamentària amb l’aprovació de les noves lleis representa “el repte més gran que el Govern ha admès fins ara”, segons ha reconegut el mateix Riba. “És un repte que ens ha de fer respecte, no por”, ha afirmat. En aquest sentit, ha destacat que s’estan preveient “recursos humans i tecnològics addicionals”, i que es comptarà amb “un gestor de processos” per garantir el control i seguiment de totes les fases.
Finalment, el secretari d’Estat ha deixat oberta la porta a Concòrdia per integrar-se a la comissió. “Tothom hi ha de poder dir la seva. La confiança institucional és clau per afrontar aquest procés de manera conjunta”, ha conclòs.
