En la sessió del Consell General celebrada aquesta tarda, s’han tractat diverses qüestions importants sobre la política d’habitatge. La presidenta d’Andorra Endavant, Carine Montaner, ha preguntat al Govern sobre l’estat del nou impost dels pisos buits, demanant si ja es disposen de les dades dels propietaris d’aquests immobles, així com dels propietaris de pisos de residents estrangers. La ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, ha explicat que, de moment, només tenen informació d’alguns propietaris, sobretot d’aquells que no tenen comptador o registren consum zero.
A més, la ministra ha aclarit que no tots aquests immobles es poden considerar buits: “De cara a l’any vinent ja tindrem els noms dels propietaris i podrem aplicar els imports corresponents”. Montaner ha afirmat que l’Executiu “guanyaria molt” si es realitzés una inspecció fiscal adequada, un fet en el qual ha coincidit Marsol, qui ha indicat, però, que aquesta tasca no depèn totalment del Govern, ja que no tenen informació completa sobre la situació fiscal d’aquests propietaris en els seus països d’origen. Així i tot, ha afirmat que ja s’ha encarregat un estudi sobre el règim fiscal espanyol a un expert de Barcelona, el qual subratlla la facilitat actual per regularitzar propietats gràcies a una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Com a exemple, Marsol ha mencionat que per un pis de 300.000 euros només caldrien 724 euros en impostos, i, fins i tot, en cas d’una inspecció, la multa no superaria els 900 euros. La ministra considera que regularitzar aquests pisos no hauria de ser un problema, i ha recalcat la necessitat de fer-los emergir en benefici de tothom: “Són persones que, potser, per diferents circumstàncies, ja els va bé tenir els pisos en aquesta situació”, afegint que “intentem fer aflorar aquests pisos perquè això serà un benefici de tots”.
La titular d’Habitatge també ha admès que, ara per ara, són “molt pocs” els propietaris d’immobles buits que els han inscrit voluntàriament al registre que ha de permetre que abonin l’impost que els grava. La situació, assegura, canviarà a partir de l’any vinent. “Ja comencem a tenir les dades en col·laboració amb mútues, FEDA i els comuns d’aquells immobles sense comptador o amb consum zero”. D’aquesta manera, ha avançat que a partir del 2025 “Finances podrà tenir informació i incloure més titulars al registre” i, per tant, “el podrà començar a aplicar”. Malgrat això, al pressupost s’ha volgut ser “prudent” i s’ha “consignat un import similar al recaptat els darrers anys”.
Finalment, la sessió ha continuat amb una altra pregunta presentada per la consellera general d’Andorra Endavant, Noemí Amador, relativa a les ajudes al lloguer. Amador ha subratllat la importància d’aquestes ajudes per a les persones amb una capacitat econòmica limitada, i ha insistit que ha de existir “un control i seguiment periòdic per garantir la sol·licitud i renovació de les demandes”. La ministra d’Afers Socials, Trini Marín, ha explicat que ja existeixen mecanismes de control, com la verificació dels registres bancaris, però ha destacat que el procés és complex, especialment en aquells casos en què s’ha d’administrar des de l’estranger. També ha detallat que les ajudes s’atorguen directament als propietaris dels immobles, però que aquest procés requereix primer la presentació del rebut del lloguer pagat.
Amador ha demanat si Govern està treballant en una base de dades centralitzada i en l’ús de la intel·ligència artificial per detectar fraus en les ajudes socials. La ministra d’Afers Socials ha reconegut que aquestes eines podrien ser útils per abordar la problemàtica i ha assegurat que es treballa en aquesta direcció. Per la seva part, la consellera general de Concòrdia, Núria Segués, ha interpel·lat la ministra sobre els criteris que s’aplicaran en el futur per garantir una major eficiència en la concessió d’ajudes, i la ministra ha afirmat que el Govern està treballant en la revisió d’aquests requisits, els quals estaran actualitzats al gener.
