S’acosta el final de juliol, moment que la política andorrana farà una aturada i reprendrà l’activitat el 12 de setembre amb el Debat d’Orientació Política. El curs que ara es tanca haurà estat marcat pel final dels moments més crítics de la pandèmia del coronavirus i l’inici del desenllaç de la legislatura actual. Així, la síndica general, Roser Suñé, fa balanç sobre els darrers mesos d’activitat al Consell General i els reptes als quals ha de fer front Andorra.
–Quin balanç fa del curs polític que ara finalitza?
–Al Consell General ens movem en períodes de setembre a gener, i després des del març fins al juliol. Així que aquest darrer, es pot dir que ha estat actiu, com tocava. S’han treballat lleis i s’ha agafat un ritme que es pot considerar menys lligat a la urgència, tal com va suposar legislar en el període de la pandèmia de la covid.
–Quins textos aprovats en aquesta etapa destacaria?
–En aquest període s’han aprovat lleis importants com la de Transparència o la Llei d’Igualtat. Fa tot just dues setmanes, es van aprovar la Llei d’Economia Circular i la Llei d’Actius Digitals, i la setmana passada, la Llei de Protecció Civil. I en la sessió que ens queda aquest mes, hi ha pendent d’aprovar el Codi de Família i la modificació de Llei de Funció Pública, que són tots dos textos molt rellevants.
–Pensa que n’hi ha algun que s’hauria pogut treballar millor?
–Les dinàmiques de les comissions vénen marcades per la seva naturalesa. Per exemple, hi ha textos com el de l’Economia Circular que els consellers van treballar molt bé, en el sentit que van poder discutir les esmenes i van arribar a un acord. Altres vegades, en canvi, es treballa igual de bé i no s’arriba a acords al moment de fer passar les esmenes, i les lleis esdevenen no recolzades de forma unànime. Però en això consisteix el treball legislatiu: hi ha vegades que s’arriba a enteses perquè hi ha una visió més compartida en un tema, i en canvi, en d’altres apareixen més complexitats.
–De mica en mica es recupera la normalitat, i això implica poder rebre visites. En quin punt està la relació de la institució amb l’exterior?
–El cert és que hem tingut menys visites del que és habitual, i jo diria que és una de les, entre cometes, mancances d’aquesta legislatura. Cal recordar que, quan va començar la legislatura i s’engega la maquinària, va ser un mes de maig. Vam tenir una primera fase durant la tardor i l’hivern, i a la primavera següent, que és quan hauríem d’haver estat més actius, va arribar la covid i es va aturar tot.
Aleshores, la realitat és que fins a pràcticament ara no s’ha pogut recuperar aquest moviment. Però sí que hi ha hagut activitat de les delegacions internacionals que han sortit, tot i que en les fases més àlgides de la covid tot era telemàtic. I de visites com a tal hem rebut la dels joves parlamentaris de l’OSCE. Paral·lelament, hi va haver dos desplaçaments dels grups d’amistat, anant a París i a Madrid. Espero que es puguin anar reprenent aquestes dinàmiques, perquè penso que és un element que enriqueix la feina i la maduresa de consellers i conselleres, així com de la institució com a tal.
–Pel que fa a l’actualitat de la cambra, recentment s’ha produït la sortida en bloc d’un grup parlamentari de la seva formació. Com ha viscut aquest fet?
–S’ha viscut amb molta normalitat perquè és un fet que ha passat a pràcticament cada legislatura. Penso que hi ha hagut separació de grups parlamentaris en cada legislatura, i per tant, hi ha una estructura que permet adequar-se immediatament. Si els consellers es queden sols, passen a ser considerats consellers no adscrits; i si poden mantenir-se en grup, es mantenen. S’ha de dir que, personalment, et sap greu perquè saps que segurament hi ha hagut un trencament de caràcter personal a dins. Però més enllà d’això, pel que fa al treball en les comissions no he notat absolutament res: tot segueix el seu ritme. El que després facin en les seves vides els partits i les seves divisions entre persones ja és cosa de cadascú.
–Un cop torni l’activitat el setembre, la legislatura entrarà en la recta final. Quins textos creu imprescindible aprovar en el que queda?
–Hi ha una modificació molt important de la Justícia, que és una llei que es va entrar i que s’ha de treballar, i és la que permetrà, o aquesta és la seva voluntat, agilitzar-ne els procediments. Després, queden textos com el de Professions Titulades, que és una llei necessària pels col·lectius en relació amb l’Acord d’Associació, i suposo que també passarà la Llei d’Impacte Ambiental, però poca cosa més. A més, s’acaba d’entrar la Llei d’Inversió Estrangera, que espero que els grups tinguin temps de poder treballar.
Evidentment, també hi haurà el pressupost que, en definitiva, és la llei més important perquè és la que determinarà els treballs que es puguin fer. I a més a més, estan treballant amb la de mesures urgents en matèria d’habitatges, que entra cada any i enguany s’ha avançat perquè pugui ser debatuda a la tardor.
–Alguns consellers a vegades fan referència al fet que queda una activitat parlamentària frenètica. Hi està d’acord?
–Si són grups petits és normal que ho vegin així, perquè clar, per ells és més agitat. Els grups més grans tenen més capacitat de treball i s’ha intentat, que no sempre ha reeixit, poder definir un calendari que permeti que hi hagi el temps suficient per poder treballar les esmenes. Amb moltes lleis jo diria que hi ha hagut més que temps suficient, però en algun text és evident que els grups de la majoria han anat més de pressa i s’ha avançat.
–I un cop torni l’activitat al setembre amb el Debat d’Orientació Política, quan creu que li resta a la legislatura?
–Des de fa un temps, el cap de Govern, el senyor Espot, ha manifestat el mateix calendari. Ell parla de la forquilla entre desembre d’enguany i el març del vinent. El mes de març seria el que més s’acostaria als quatre anys de legislatura, però a partir del desembre, es podria parlar més aviat d’un avançament tècnic que no pas d’un avançament com a tal. Penso que tot dependrà del ritme que ell vegi. Al final, aquesta és una decisió íntegra del Govern, i per tant, veurem quan el cap decideixi i es pronunciï al respecte. Però entenc que ens mourem en aquesta forquilla entre desembre del 2022 i març del 2023, i així he planificat jo la meva feina.
–Molts partits estan fent ja els primers passos per les pròximes eleccions generals. Quan decidirà Demòcrates qui serà el cap de llista?
–El partit té els seus mecanismes interns de treball, i quan es consideri, que jo crec que no serà fins al mes de setembre, hi haurà la proclamació del candidat o de la candidata.
–Vostè serà en aquesta llista?
–En aquests moments, no hi he treballat gens. Estic molt centrada en la meva feina, i quan es comenci a parlar al respecte o es visibilitzi el calendari real i des del partit comencem a definir el programa i tot plegat, aleshores decidiré. Penso que som un grup i és per part de tots que es decideix quin lloc és el més idoni.
–Però, està disponible?
–De moment, aquí estic, sí.
–I què n’opina de la proliferació de formacions polítiques?
–És un fenomen fruit d’un moment, com passa a moltes societats europees, de canvis generacionals, perquè si ens fixem, hi ha molts perfils de persones al voltant de la quarantena que estan entrant molt potents, i amb una ferma voluntat de ser actors en la política andorrana. També passa per la necessitat de donar resposta a inquietuds importants que ha creat la pandèmia i la situació econòmica en aquests moments, accentuada per la guerra provocada per Rússia. Aleshores, jo entenc que vagin sortint grups, el que passa és que la dinàmica de molts grups tampoc sé a què condueix com a país. Per tant, jo espero veure si aquestes iniciatives es manifesten com a partits polítics o plataformes que pretenen obrir un altre tipus de debat, i qui es presenta i qui no a les pròximes eleccions. Per mi, com més gent vulgui ser activa en política crec que és millor, però no sé quina capacitat tindrà el mecanisme d’un Consell molt fragmentat de donar una resposta àgil a certes situacions. Haurem d’esperar a veure com es construeix.
–I donada la situació, veu complicat poder tornar a reeditar un govern amb majoria?
–Sí, és clar. És evident que un cop hi hagi uns resultats, qui tingui més vots, i per tant més consellers, haurà de veure amb quines altres forces treballa si no té majoria absoluta. Però la tasca legislativa podria tirar endavant igualment, perquè hi ha persones que faciliten molt el treball consensuat o posar-se d’acord per tirar endavant iniciatives. El model no ho impedeix.
–Com pensa que ha influït la pandèmia en aquest context?
–Jo penso que no som conscients encara del que ha suposat la covid i de com ha canviat la percepció de certes coses. És interessant veure que és com si volguéssim anar molt de pressa en moltes coses una altra vegada, no sé si per aquesta sensació interna de pensar: com que la seguretat s’ha esvaït, hem de continuar movent-nos perquè en moviment no passen coses. Crec que un període de reflexió ens aniria bé pel que fa a la necessitat d’un seguit de decisions que estan aquí, que són importants i hi hem de fer front perquè no cal amagar, com veure què passa amb el sistema de jubilacions, el finançament de la CASS, quin model de política turística s’acaba definint, quin creixement econòmic pot sostenir el país… Tots aquests seran elements de debat que sortiran i que crec que preocupen a les generacions més joves, com a les altres, tot i que sento que aquests nous grups comencen a ser molt actius fent aquestes reflexions. Al final, la pandèmia hauria d’haver-nos ajudat a reflexionar sobre tot això, però no sé si ho ha fet. És un element sobre el qual potser tindré més opinió quan hagi passat una mica més de temps.
