En ple debat sobre la rebaixa o no de la cessió obligatòria en el cas d’aquelles promocions que es destinin a habitatges de lloguer, l’Associació de Propietaris de Béns Immobles (APBI) demana que el percentatge pugui ser variable en funció de l’ús final que es doni a la construcció que es faci. El president de l’APBI, Pascual Gràcia, va inidcar que «encara que els comuns diguin que no poden deixar de percebre alguns ingressos, hem de pensar que l’incentiu de la cessió no és merament recaptatori». Des del seu punt de vista aquesta és una eina «de planificació» i per tant, els comuns podrien «incentivar els usos que interessen i en canvi penalitzar la resta». Gràcia va assegurar que aquesta adaptació seria «molt útil».
Considera que no és just que s’hagi de suportar el mateix percentatge de cessió si es vol construir un aparcament, que una promoció residencial de luxe. «Si la construcció és residencial de lloguer, es podria valorar més baix que en el cas de les promocions de luxe. I si algú vol fer trampa, dient que seran pisos de lloguer per pagar menys i després els ven, com que els comuns tenen les dades que li facin pagar el diferencial».
Pisos de luxe
De fet, el president de l’entitat que agrupa els propietaris va destacar que el mercat de lloguer ha canviat i mentre abans estava enfocat als residents locals, ara es dirigeix als llogaters amb alt poder adquisitiu. «És un mercat que encara és petit, però és l’únic que s’ha fet perquè és l’únic que aguanta la cessió econòmica». I és que segons defensa, aquest import «acaba repercutint a l’usuari final», perquè el promotor mira de recuperar els diners a través del preu del lloguer. Per tant, la manera més fàcil és optar pel lloguer d’alt standing.
Demanda i oferta
Gràcia va explicar que després d’haver fet una enquesta entre els seus associats han detectat que a les parròquies centrals «hi ha més demanda que oferta», però que a la resta o està equilibrat «o encara es troben pisos». Així doncs, considera que hi ha «un problema d’informació pública» tant per als propietaris, com per al Govern i als comuns i també per als llogaters. «Si els propietaris tinguessin la percepció que els lloguers pugen molt, potser es farien més pisos amb aquest objectiu i amb més oferta es regularien els preus», va apuntar, assegurant que no té constància d’increments de preu exagerats i no justificats. «Malgrat que no nego que hi hagi algun cas puntual», va manifestar.
Des del seu punt de vista la única manera de tenir una visió «real» de la situació seria que es fessin públiques les estadístiques sobre quants habitatges de lloguer hi ha, quins preus es paguen i les característiques que tenen. «Són dades que els comuns tenen perquè hem de pagar l’impost sobre rendiments arrendataris i tot això hi consta», va afirmar.
D’altra banda, i pel que fa a la durada dels contractes, considera que un contracte llarg «protegeix l’inquilí, perquè suposes que sinó el preu sempre puja». Però quan hi ha situacions de crisi i els preus van a la baixa, «llavors els llogaters en surten perjudicats perquè tampoc se’ls pot rebaixar». Per tant, considera que el millor és poder revisar cada any i adaptar-ho a les circumstàncies.
Gràcia també es va preguntar «què vol dir que un pis està buit», i considera que l’actual normativa provoca que alguns propietaris no vulguin llogar els habitatges.
