La modificació del Codi Penal aprovat ahir al Consell General inclou un augment de les penes pel delicte de conducció temerària i també n’amplia l’abast, ja que també serà considerat com a tal si no afecta la vida de les persones o dels béns públics i privats. En aquest cas i si es realitza sota l’efecte de begudes alcohòliques o substàncies tòxiques, les sancions podran arribar fins a tres anys de presó i una multa de fins a 60.000 euros. A més, s’introdueix l’agreujant de l’efecte crida a les xarxes socials, amb la difusió de pràctiques de risc a la carretera a través de qualsevol mitjà.
El nou text, que s’adapta als estàndards europeus en la matèria i que pretén aturar l’increment dels delictes comesos gràcies a les noves tecnologies, no incorpora finalment l’article sobre les notícies falses, que va ser retirat en comissió. Des de les files del Partit Socialdemòcrata (PS), que també van donar suport a la modificació, Judith Salazar va recordar en la seva intervenció l’única esmena presentada pel seu grup que no va ser acceptada. «Per recomanació d’Amnistia Internacional, volíem treure els delictes contra l’honor de les institucions, ja que aquestes no tenen honor, només les persones, que en seu civil ja hi poden recórrer, perquè el dret penal ha de ser l’última ràtio», va afirmar. Des de la majoria se li va contestar que les institucions «són un bé que s’ha de protegir de danys irreparables».
També va intervenir Terceravia i la diputada no adscrita Carine Montaner. En el primer cas, Joan Carles Camp es va felicitar per la modificació, però va lamentar que la majoria no hagués acceptat alguna de les seves esmenes «rellevants». Montaner, per la seva banda, va denunciar que la reforma introdueix dos elements «perillosos» i «arbitraris» en el delicte de conducció temerària i en les notícies falses, ja que la consellera no adscrita no coneixia que aquest darrer s’havia eliminat finalment en el tràmit del text en comissió. «Estem obrint la capsa de pandora i ens farem mal», va assegurar abans de revelar que s’abstindria.
Terceravia s’oposa al codi de conducta dels consellers i s’aprova la nova comissió legislativa de pensions
El ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, va ser l’encarregat de defensar la iniciativa, juntament amb la consellera del grup parlamentari independent, Eva López. Rossell va explicar que s’amplia el concepte de publicitat i es tipifica l’assetjament per internet, el tràfic d’òrgans i d’éssers humans, així com el treball i serveis forçats, amb penes superiors si la víctima és menor. També va explicar que s’introdueixen nous tipus penals, en el cas de la satisfacció sexual de difusió d’imatges de pornografia infantil i l’ús il·lícit de dades personals. A més, s’adapta la normativa europea en estafa informàtica, propietat intel·lectual i frau en mitjans de pagament amb moneda inautèntica, i s’incideix en la lluita contra el blanqueig de capitals.
D’altra banda, la cambra va aprovar una nova pròrroga de dos mesos per aplicar restriccions per fer front a la pandèmia de coronavirus. A més, el ple va tirar endavant un paquet de reformes referides al mateix Consell General, que inclouen la creació d’una comissió legislativa de les pensions a partir de la modificació de l’article 46 del reglament del Consell, les bases reguladores de l’administració electrònica, l’estatut del personal de la cambra i el codi de conducta dels consellers generals, que va rebutjar Terceravia, ja que consideren que l’excés de normes «poden foragitar persones vàlides», va afirmar Camp.
L’Estatut de l’artista reconeix una seguretat social específica
Després de molts anys de tramitació, el ple del Consell General va aprovar ahir finalment l’Estatut de l’artista, una eina llargament demanada pel sector que reconeix un règim de seguretat social específic adaptat a la temporalitat pròpia de la professió. La consellera general demòcrata, Sandra Codina, va afirmar que «donarà eines perquè puguin fer la seva feina sense barreres, i així no perdin la il·lusió i les ganes de crear, de manera que impulsarà la producció al país».
Per la seva banda, la consellera socialdemòcrata, Susanna Vela, va recordar que l’aprovació de l’Estatut de l’artista representa la modificació d’altres normatives, de manera que es fa possible, per exemple, el mecenatge en el sector. A partir d’aquí, va emfatitzar, «ara caldrà implementar les polítiques i avaluar la viabilitat dels canvis efectuats, així com desplegar les disposicions que inclouen el nou text». Des de Terceravia, es va posar en relleu que «es millora l’ecosistema dels artistes, amb més garanties i més seguretat jurídica per a totes les parts contractuals», van aportar.
La ministra de Cultura, Sílvia Riva, va expressar el suport del Govern a la proposició de llei, ja que «significa un reconeixement als creadors i a la seva obra, i calia un marc legal amb particularitats que facilita l’exercici i promou el teixit cultural», va afirmar. També va destacar que el text s’equipara amb les legislacions dels països de l’entorn i implica un desplegament reglamentari. Així, va afirmar, «el Govern pren nota de les set encomanes del legislador». Ara bé, va matisar, «trobem a faltar elements objectivables i ens demanen l’elaboració d’uns estudis que potser s’haurien d’haver fet abans». A més, «les cotitzacions reduïdes per ingressos baixos s’haurien d’haver introduït a la llei dels treballadors per compte propi», va demanar la ministra.
