Clàssic de l’anomenat cinema d’art i assaig. Relació dels somnis trobats de dos genis: Dalí i Buñuel. Una navalla que talla l’ull d’una dona mentre un núvol passa de pressa, formigues sortint d’una mà, un jove declara el seu amor, un home vestit de monja en bicicleta arrossegant dos clergues lligats amb una corda. Interpretacions lliures i inconnexes, una mena de somni surrealista on la imaginació desplaça la realitat. No intentin trobar-li un sentit.
Comentari
El guió, que va ser escrit en una setmana a partir dels somnis d’ambdós genis, només partia d’una premissa: no acceptar cap imatge ni idea que pogués donar lloc a una explicació psicològica. Va causar un gran escàndol a l’època, va haver-hi més de 50 denúncies demanant la prohibició del film per cruel i obscena. Els malpensats creuen que el títol fa referència al poeta Federico García Lorca, que va mantenir una relació d’amistat amb els autors del film.
