El maig del 2006, amb Josep Pintat i Enric Sangrà com a cònsols, Sant Julià de Lòria i la localitat gironina de Calonge va formalitzar el primer agermanament de la història de la parròquia. En aquesta línia, ahir va tenir lloc la rúbrica del segon, aquesta vegada, amb el municipi portuguès de Monçao, on es van desplaçar els cònsols, Cerni Cairat i Sofia Cortesao.
Cal remarcar que l’acte de signaturava tenir com a escenari la Feira do Alvarinho, que se celebra aquests dies i que és un esdeveniment de gran impacte al país lusità, tal com ho demostra el fet que la va inaugurar ni més ni menys que el primer ministre portuguès Luis Montenegro.
En aquest acte de celebració, i en un discurs llegit en portuguès, Cairat va mencionar els petits productors de vi que hi ha a la parròquia “amb una producció molt inferior a la que teniu aquí, tot i que penso que podrem aprendre de vosaltres i amb vosaltres”, va destacar el cònsol.
Val a dir que la nova adhesió amb Monçao, una localitat de la comarca del Nord de Portugal, que és amb molta diferència la zona d’on més provenen els habitants de la comunitat portuguesa d’Andorra, s’emmarca en la importància que té aquest col·lectiu al nostre país i l’aportació que han fet les persones que l’integren al seu creixement i desenvolupament.
A més, l’esperit d’aquest segon agermanament és el mateix que el que va impulsar el primer: que l’acte no quedés reflectit en una simple placa a l’entrada dels dos pobles, sinó que anés més enllà establint llaços de col·laboració i compartint activitats com ara les colònies d’estiu que Sasectur organitza cada any per tal que els joves de Sant Julià de Lòria facin estades estiuenques a Calonge. En aquest aspecte, Cairat va citar que “aquest acord és una llavor que ha de transcendir el llindar polític i gràcies als tècnics de les dues administracions podrem fer-la germinar”.
Finalment, cal especificar que el protocol el van signar el mateix Cairat i el seu homòleg Antonio José Fernandes Barbosa, president de la Càmera Municipal de Monçao i ha quedat plasmat així en un document duplicat en cadascuna de les llengües, la catalana i la portuguesa.
